pluja

No mirar al cel? Peixera nuvolada… Impossible! El vent enlaira, una estora de fulles, es torna màgica. Una tempesta, rajos i trons esclaten, el cel plora. Del cel plou aigua el terra s’arremulla, el sol s’amaga. Els núvols neden després de la tempesta a la peixera. La llum esclata en un arc de colors rere la pluja. S’obri la…

Un pas darrere l’altre enmig de la foscor silenciosa i nocturna. Dorms. Dormiu tots, o quasi tots. Però, alguns ja anem de camí cap al nou jorn, alguns…

Gris, fosc, opac, intens, essència de pluja i tardor. Vent. Cel amarg com el café, ràbia cau, desconsol també. Enfadat, arrugues el front, cel de paper…

Tot just, en acabar la tronada, les sentors a terra mullada fan que els sentits se li recuperen i li torna al seu lloc el trellat de saber on és i de qui s’envolta. De la canalera s’esgolen filets groquencs pels pòlens dels xipresos enamorats. I els rosers del balcó enlluernen de tanta llum. La senyó Rosa s’aixeca de la seua gandula i obri els…

La Gemma no entenia per què la gent deia que els dies de pluja eren lletjos i tristos i melancòlics. Ella considerava que eren els més bonics que podien…

Les meues passes s’adrecen cap al futur sempre incert i ara més que mai, imprevisible. Les cosconelles als dits dels peus en trepitjar les algues de…