La revista més vital
Navegació de la etiqueta

poesia

Quan…

El sentiré molt lluny, el mar i també lluny, la muntanya, i la pluja i el cel, quan ja no hi siguis. Per més que m'aferri a qualsevol suport...L'enyorança serà com l'aire que omple sense omplir, cada buida absència. I el record serà, potent, de tot allò que mai no va ser.
Llegir més...

Solstici en bici

Solstici qualla amb vici i amb piu de frontispici i també amb córrer gairebé per caprici, molt més enllà del silici de guardar sempre el desfici de retornar a l'inici, a l'amor primerenc que després, quin suplici, acabes trobant fals per fenici. Solstici me la rima amb auspici, amb l'artifici de conservar benefici a memòria d'un destí fictici.…
Llegir més...

Serena barca, Maria Josep Escrivà (Edicions del Buc, 2016)

“Baden els dies / la rosa. Però l’ombra / ja no es marceix.” (El pou: l’origen, p. 44) “Se’ns ha quedat / la vella lletania / del mussol, tan sol, tan / sol, tan sol / contra la indiferència / incorruptible / de la llosa.” (Llarga nit blanca, p. 53) Tal com diu a l’elegant postil·la Maria Josep Escrivà, que acaba de guanyar hui mateix el Premi de…
Llegir més...

En utilitzar el nostre lloc web estàs consentint l'ús de cookies d'acord amb la nostra política de cookies. Obtén més informació sobre cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close