poesia

Jaume C. Pons Alorda a El Nacional afirma que el poemari "es llegeix amb la mateixa intensitat que es gaudeixen els manuals antropològics, i per això humaníssims i perfectes per a la creació, de Joseph Campbell, perquè Aguilar-Amat ha entès molt bé que les llegendes antigues, i les figures arquetípiques de déus i deesses, no són només històries per…

Diuen que va travessar el pontsense saber què hi havia a l’altra banda.Que les botes van ressonaren trepitjar la pedra antigai que alguna cosa…

No és cap disbarat gosar d'imaginar-se que aviat deixarem d'escriure i tornarem a l'oralitat total. I tampoc no seria cap daltabaix: penseu que, en comptes…

“Temps de treva. Els combatentsesmorzen. En silenci. Amb mi,en mi. La lleugeresa ingràvidaencara. Les ales de papallonaa la tassa.(...)”Endreç –publicat el 2014, per l’editorial Germania– és un poemari d’Amadeu Lleopart i Costa (pedagog i escriptor). En les pàgines d’aquest llibre, Lleopart construeix un món –o, potser, l’ordena..., l’endreça…

He llegit i rellegit un munt de vegades els 482 mm de Damià Rotger, com a col·lega, com a prologuista, perquè sí i per escriure’n aquesta ressenya i…

Eva Baltasar (Barcelona 1978), després d'haver guanyat infinitat de premis -de fet, tots els llibres que ha publicat són poemaris guardonats-, ha escrit aquesta…

Soc de la mena de lectora rebel que mai no es llegeix primer els pròlegs ni prefacis de cap llibre, malgrat que l’autor o el traductor o l’editor ho haurien volgut així. Tampoc no em llegeixo primer els originals, quan soc davant d'una edició bilingüe, sinó després. És per això que, abans no em vaig deixar posseir pels versos que conjura Vera…

Gilgamesh va ser el rei d'Uruk, ciutat sumèria situada a tocar del riu Eufrates, a l'actual Iraq. Segons la cronologia de reis sumeris, governà Uruk al segle…

Fins i tot els murmuris àlgids tronen d'arbre a arbre, i les intermitents estocades de llum foraden fulles, lent. Podrides les arrels de la societat, món,…

Perquè cada cosa es basta a si mateixa,per què l'espera del que vindrà?Més l'esperança no és fe cegaque els moments, arreu, s'apilaran,sinó íntim repòs de l'ànima en l'ara,sempre present.I la mort és un no-res, que ja és alguna cosa.I entre aquestes vores metacòsmiquess'erigix una carena per on llisca, de puntetes,…