poesia

Hi ha paraules com gotes de pluja netejant ferides oblidades.

Constantmentsom invitats a la travessia.

Pep Valsalobre, Eulàlia Miralles i Albert Rossich presenten aquesta antologia de Francesc Fontanelles (Barcelona 1622-Perpinyà 1682/3) el poeta català més…

El sentiré molt lluny, el mar i també lluny, la muntanya, i la pluja i el cel, quan ja no hi siguis. Per més que m'aferri a qualsevol suport...L'enyorança serà com l'aire que omple sense omplir, cada buida absència. I el record serà, potent, de tot allò que mai no va ser.

Germà Colón Domènech, Ferran Carbó, Yolanda Castaño, Alejandro Duque, Francesc Parcerisas, Guillermo Carnero, Luis García Montero, José Luis Rey i Francesc…

contemplem un cel a cor què vols i sentim només l’aire que no respirem...

"Tendresa crua / soledat esquerdada / mapes, mirada" "París, Brussel·les / a qualsevol lloc niré / que no tinc peles."  

I ha de ser així, l'infinit laberint de llums i girs.

No el sol, no el cranc, no la lluna, no la formiga...

Solstici qualla amb vici i amb piu de frontispici i també amb córrer gairebé per caprici, molt més enllà del silici de guardar sempre el desfici de retornar a l'inici, a l'amor primerenc que després, quin suplici, acabes trobant fals per fenici. Solstici me la rima amb auspici, amb l'artifici de conservar benefici a memòria d'un destí fictici.…