poesia

contemplem un cel a cor què vols i sentim només l’aire que no respirem...

"Tendresa crua / soledat esquerdada / mapes, mirada" "París, Brussel·les / a qualsevol lloc niré / que no tinc peles."  

I ha de ser així, l'infinit laberint de llums i girs.

No el sol, no el cranc, no la lluna, no la formiga...

Solstici qualla amb vici i amb piu de frontispici i també amb córrer gairebé per caprici, molt més enllà del silici de guardar sempre el desfici de retornar a…

Riu, riu el sender dels rebels.

La ja reconeguda Dolors Miquel va guanyar amb aquest poemari el Premi de poesia Ausiàs March de Gandia, el 2016. Tal com ella explica al final de l'obra, és un llibre que li ha costat 16 anys d'escriure, tot i que no només escrivia aquest, sinó molts altres. Però aquest costava més que cap altre.

“Baden els dies / la rosa. Però l’ombra / ja no es marceix.” (El pou: l’origen, p. 44)“Se’ns ha quedat / la vella lletania / del mussol, tan sol, tan / sol, tan…

Gall-gallerets,vermell roent al camp,rebrec de pètals.Rebrec de temps,les mirades es fonen.Sospir al cor.

 Llegirem i rellegirem els teus mots,orfes de tu.Perquè necessitem encara la teva llum.I la bondat que duies posada sempre.Rellegirem els teus mots.Mancats, com estem,de la bellesa profunda del cor.Rellegirem els teus mots,perquè sempre ens acaronin l'ànima.   FINS SEMPRE, CARLES, ET TROBAREM A FALTAR,HI HA TANT POCA GENT QUE SEMPRE DIGUI COSES…