potser

Potser no recordes que un dia tu i jo ens vam estimar. Que allargàvem els dies, que ens semblaven més lluminosos que mai, i que de les nits en fèiem cotó de sucre, el qual ens menjàvem amb delit. Que gastàvem les paraules de tantes que en volíem usar per conèixer-nos tan bé com fos possible, perquè no se’ns escapés cap detall de l’altre. Que…

La Veva no suportava patir insomni. Cada dia, quan s’acostava l’hora d’anar-se’n al llit, ja es notava els nervis a l’estómac i començava a tremolar. Les…