#prosamenuda

La piga li havia tornat a créixer; una mica més, encara. Ja no era una llentia, sinó un cigró. En Norbert de Negre era un caprici de la naturalesa, sense solta ni volta. Era pàl•lid, com qualsevol home blanc. En canvi tots els seus avantpassats, la seva dona i, fins i tot, la seva descendència —cinc fills i onze néts— eren de color; eren ben…

L’Àngel era un solitari, tot un anacoreta celeste.Sempre s’arraulia sota el seu plomall grisós quan els seus col·legues dels núvols l’apressaven per tal…

El bo d’en Guillermo Cabrera Infante va arribar al Cel a finals de febrer de 2005. El primer que va fer, després de retallar-se la barbeta al mirall del rebedor…