#rasicurt

S’està de genolls, ben aferrat als tentacles cefàlics. No pot estroncar la vomitera. Les tripes se li escolen budells avall. Hores més tard, consulta el pes del seu malmès cos: dos quilos menys. Aquest mes ja n’ha perdut onze. L’al·lèrgia el matarà. Haurà d’anar-se’n, ben aviat. Encara no pot morir, emperò. És l’últim de la seva ètnia. El darrer…

Cada divendres a la tarda després de plegar de l’Ajuntament, on treballa de tècnic de cultura, el Martí inicia el seu covard trajecte cap a l’oblit, encara que…

La Mariona sempre havia estat una noia molt intuïtiva. De ben petita, quan anava a la llar d’infants del barri, les monitores explicaven als seus pares que era…

La mare i jo esperem l’arribada de l’Intercity que ha sortit de Ginebra a quarts de deu del matí. I, amb ell, dins seu, barrejat amb equipatges de tota mena i embalums de diferents mides i diversos dissenys, hi viatja el taüt. Un taüt —metàl·lic, ideal per a un trajecte tan llarg— que acompleix les funcions de valisa diplomàtica.Segons m’ha…

Un calfred li recorria amb avidesa l’espinada. El presagi era diàfan, nítid, sense cap marge per a cap errada. Aquella nit veuria el pare.La Sònia rondinava…

En Miquel Àngel era el dibuixant de còmic de moda a la ciutat. Les seves historietes estaven exposades als aparadors de les millors llibreries i botigues…

Feia tan sols un quart que havia arribat a la ciutat. Gairebé dos metres d’alçada, el cabell negre fins a la cintura i l’esguard vermell. Tot ell pudia a nínxol. A mesura que s’endinsava en el trànsit de pampallugues i xiscles de l'urbs, s’anava espolsant el sofre acumulat en el viatge.De cap a l’església. Quan hi va arribar, en forçà el pany i…

El bo d’en Guillermo Cabrera Infante va arribar al Cel a finals de febrer de 2005. El primer que va fer, després de retallar-se la barbeta al mirall del rebedor…

En Ximo va confirmar-ho al calendari: "És demà, 8 de desembre, la Fira."Abans de colgar-se, comprovà la porquera. El llop, el darrer mes, li havia matat…

Si van acordar casar-se a mitjan desembre tan sols va ser degut a un motiu, tan atractiu com decisori: encavalcar els quinze dies de lluna de mel amb les vacances nadalenques. És clar que també haurien pogut triar l’alternativa de dur-ho a terme a l’estiu, però els seus respectius caps de departament no haurien pas acceptat que, tant ell com la…