records

L’any 2021, dirigida per David i Stéphane Foenkinos, es va estrenar una curiosa pel·lícula, Les  Fantasmes (Les fantasies), amb algunes cares conegudes i un to de comèdia, sis parelles miren d’afrontar la rutina de la seua vida sexual, amb “perversions” que els permeten accedir al plaer.     Tot i que els quaranta-un contes i microcontes, alguns…

“Som conscients que és difícil, però a poc a poc més lectors i lectores s'endinsen en pàgines de poesia i eixa és la nostra recompensa”, van ser les paraules…

Catorze contes curts i directes, i bàsicament amables, conformen aquest llibre que s’ubica entre la ciutat i el terme de Castelló de la Plana; i entre el…

L’any 1887 es va publicar el llibre Anacronópete, d’Enrique Gaspar, reconeguda com la primera novel·la de la història en què es descriu una màquina del temps. La trama és bastida a partir de la doctrina filosòfica denominada metempsicosi, que fonamentaria una teoria neoplatònica de la reminiscència. El plantejament es basa en el fet que l’ésser…

Feia dies que em passava. Passejant pel carrer. Anant a comprar el pa o a la farmàcia. Fent cua per a les entrades del cinema. Estant asseguda als bancs dels…

Escoltant «Louisiana o els camps de cotó». Tornant cap a casa he vist que aquelles terres on vaig créixer ja no tenien la mateixa forma, ni les cases, els…

El soroll de la cisterna del vàter coincideix amb un redoblament de timbals. L’home s’apuja els pantalons i somriu per la sincronia. Ha esperat el moment propici per amollar l’aigua i fer que el brogit es barregi amb el so orquestral, com si fos un instrument més. Amb els auriculars encara embotits s’acaba de preparar. Escura la tassa de l’esmorzar…

Tenia la mania de captar cada instant de la seva vida en un tros de paper. Va enretirar la cadira i es va aixecar, va arrencar un tros de les estovalles de…

El Premi Literari Vila d'Almassora 2018 de poesia, que porta el nom del poeta almassorí Antoni Matutano, ha estat per la La memòria de les petjades, de José…

Remember me, remember me, but, ah!, forget my fate. Nahum Tate De tant en tant, algú –en veure fotos velles del poble o en passar vora la immensa plaça trapezoïdal (entre l’actual passeig Colom i el carrer Llevant) que conserva la meua animeta i que, per a més inri, duu el meu nom "oficial"– m’invoca i no puc resistir-me a fer memòria. Ombres…