relat curt

Per què feia allò? Ah, si, per diners. Estava bé recordar-ho cada cert temps; si fa o no fa cada hora i mitja. És curiós perquè quan estàs estudiant tothom parla de les oportunitats de treball, de la importància de la tasca en la societat, del prestigi, de les possibilitats d’ascens o del bon ambient a la feina; però ningú menciona els tristos…

Observava l’enorme paret blanca que tenia al davant. Una tela completa per expressar tot allò que sentia i que amb paraules no era capaç de transmetre,…

Liudmila i Vitali reien. La nòria s’havia aturat després de rodar unes quantes vegades. Els havia enlairat al punt més alt del cel, dins la cistella de ferro…

He de tornar prompte al pis, Olga no pot sortir de casa fins que jo arribe perquè ha perdut les claus. Me l'estime moltíssim, però és un desastre de persona. Tot ho perd. Compartim pis a València, som estudiants i estem d'Erasmus. Jo sóc escocesa i ella és suïssa. Totes les nacionalitats patim certs estereotips, falsos en moltes ocasions, i no hi…

La vida és un laberint circular, on cap senda porta a la sortida. Passem els anys recorrent-lo, tractant de trobar el nostre camí, convençuts que estem…

No he pogut oblidar tot el que vaig veure aquell dia des de darrere de la finestra dels autobusos. Encara no sé si ho he somiat o si estava passant de veritat,…

Sempre ell. Sempre jo. Sempre alguna altra persona que no me crida l’atenció. Sempre més gent que va canviant dia a dia. Som ell i jo, tot i que som més gent. Per a mi, som ell i jo. Ell i jo com a únics passatgers. Però no hem parlat mai. Només el puc pensar. Jo sempre vaig amb presses. Ell, tranquil. Jo patixo per arribar tard. Ell s’acomoda com…