roba

Feia dies que es plantava al davant de l’aparador i es mirava el conjunt. Era realment preciós. La faldilla, força curta, tenia una tonalitat grisosa i estava farcida de brodats que semblaven rams minúsculs de flors. La camisa, amb un caient que no aconseguien ni les estalactites més perfectes, era del color de les perles. I llavors hi havia la…

Des de feia disset dies pujar al número 24, al bell mig del passeig de Gràcia, per a mi s’havia convertit en una aventura. Havia abandonat els mots encreuats…

Ell tenia aquella mania. La d’estendre la roba que sortia de la rentadora amb una simetria més que perfecta. Quan s’ocupava de la bugada, l’estenedor ja feia…