A ma mare
No he oblidat les vesprades tristes de pa i ceba i una absència. He agafat la mà del nom de palla i nous a l’estómac. He vist el rostre de mica, d’ on neixen ocells de clara llunyania. T’he vist arribar curulla d’alegria, una gatzara de vagues i coques. Una matinada on em viu sol a l’ona més alta de dolor i tristesa. La mar s’agombola al pas…
Llegir més...