silenci

Feia dies que em passava. Passejant pel carrer. Anant a comprar el pa o a la farmàcia. Fent cua per a les entrades del cinema. Estant asseguda als bancs dels parcs. Creuant-me amb altres cotxes quan conduïa. Atenent els meus pacients a la feina. I en una tirallonga de situacions.Al principi no hi vaig voler donar gaire importància. Ja se sap…

No és de marbre el laberint de blancs entre els mots, ni aire. Allà el silenci respira. Allà el sender i el nom. Allà núvols d’ambre. Allà petons de nens.…

Quan la policia va trucar al timbre de casa de la Victòria per explicar-li el que uns caçadors havien trobat, la dona no s’ho podia creure. De l’impacte, un…

No sé ni com vaig besar la teua boca,no tinc records prou clars,tinc peces soltes d’aquella nit bojaque no sé on van,un trencaclosques per muntar.Conjurs de sospirs i murmuris,llavis bullint arraconats,la nit morint naixent el dia,la realitat tornant.No sé ni com em vas besar la boca.No sé ni quan.Sols sé…

A Marieta li encanten els seus calcetins. En té de molts colors. Són tots iguals, mateixa textura, mateix material, i tots blancs, però els diferencia una fina…