#somnisdangoixa

En Llàtzer romania, immòbil, assegut damunt una pedra del rierol. El pit li bullia. Capcot, com sempre des de l’accident, subjectava la canya amb mà tovenca. Cap peix damunt el drap. Cap peix dins el cistell. Res. Ni la llinya ni l’ham ni l’esquer volien esbargir-li el matí. Es gratava el pit amb fervorosa insistència. Després de llevar-se a…

Malauradament, la seva xicota no se n’havia sortit. Ningú no li havia comentat ni fava vers l’estat en què havia derivat l’Alícia després d’assumir l’impacte…

—Felicitats, Legnadroc: un cop més, has arribat abans que els altres; t’has tornat a superar. —El vostre més humil servidor, Senyor... —va somriure, amb les…

A l’andana de l’estació, un home de cabells grisos s’està assegut en un balancí de vímet. Aquest matí no s’ha afaitat i, a més, duu la testa revolucionada. Vestit amb un pijama ratllat, un batí a quadres i unes sabatilles folrades amb pèl de be, s’espera que arribi el seu tren. Damunt la falda hi té un una immensa capsa d’Ibertren. Dins hi ha un…

La Magda era una de les prostitutes més reconegudes de la cantonada. Veterana, agosarada, una autèntica misèria de la societat. Però tant les companyes de…

El Dr. Harry Koontz era hipnòleg: practicava regressions als seus pacients. Amb aquest mètode, aconseguia que la ferida inherent que els martiritzava emergís de…

Ja no em queden ni forces per parlar. Penso despert. Estic mig drogat; o drogat del tot. Però despert al cap i a la fi. Encara, no obstant, puc diferenciar què és somni i què és realitat, crua realitat. Quan somio no em fa mal res. Despert, respirar és tot un calvari...Ara començo a dubtar-ne. No puc assegurar si estic somiant o no, o si estic…

Cada divendres a la tarda després de plegar de l’Ajuntament, on treballa de tècnic de cultura, el Martí inicia el seu covard trajecte cap a l’oblit, encara que…

La Mariona sempre havia estat una noia molt intuïtiva. De ben petita, quan anava a la llar d’infants del barri, les monitores explicaven als seus pares que era…

Un calfred li recorria amb avidesa l’espinada. El presagi era diàfan, nítid, sense cap marge per a cap errada. Aquella nit veuria el pare.La Sònia rondinava davant del mirall del seu dormitori. Estava acabant de polir els darrers detalls del seu uniforme del dissabte. Li obsessionava la impecabilitat de la vestimenta. S’havia posat, com sempre,…