tarda

Cau la tarda i s’esfilagarsael tel finíssim que ens separava.Acaricio el teu cosamb les puntes dels ditsi en descobreixo cada un dels raconsque la foscor, innocentment, m’amaga.Quan arribo al baix ventrenoto que la pell se’t granula d’excitació.M’instal·lo a la teva cova fosca, tendra i humida,i m’hi recreo…