valencià

Conéixer l'existència, descobrir la vida i l’obra de tantes dones poetes que han escrit en català, en la varietat que siga, i s’ha perdut en el temps, o s’ha menystingut per bàsicament les tres raons que segons Maria Mercè Marçal ens obliguen a la rebel·lia (ser dona, de classe baixa i de nació oprimida), representa un interès innegable, i alhora…

Jane Marple, Miss Marple, va ser un personatge de ficció creat per la novel·lista Agatha Christie l’any 1926. Una dona d’edat avançada, que vivia sola,…

La recreació dels esdeveniments històrics s’ha conreat des de temps immemorials a través de les arts, tot i que sense les restriccions del mètode científic i de…

El reconegut i prolífic escriptor israelià David Grossman (1954) va guanyar el 2017 The International Booker Prize, amb la novel·la A horse walks into a bar, traduïda al castellà per Delirio. Atès que Josep Penades la cita al final de la seua homònima Deliri, i que la gelosia i la inseguretat del personatge principal centren la trama d’ambdues…

De vegades sembla que la mort per causes naturals no ho és tant, de natural, com s’ha explicat, o que el suïcidi d’algú pot haver sigut “induït” d’una manera…

El 2011, Xavier Serra va realitzar una extensa entrevista de quasi sis hores de duració a Timothy Towell, funcionari de la diplomàcia nord-americana que va…

Alexandre de Laborde, arqueòleg i diplomàtic francès, a principis del segle XIX, va deixar constància, en el seu Voyage pittoresque et historique de l'Espagne, editat el 1806, dels anomenats Banys del Carreró de l'Almirall de València. Una breu descripció textual i, sobretot, unes il·lustracions gravades on es reflecteix la planta, seccions,…

La primera novel·la de Josep Masanas, Dos Daus de Vint, conta la història de Marcel, un avi que es veu obligat a afrontar l’últim tram de la seua vida…

Aquest any se celebra el centenari del naixement de Joan Fuster, un dels intel·lectuals –segurament no li hagués agradat aquest epítet– sens dubte més…

“Ara, amb cinquanta-sis, de retorn a València, sí que tinc la impressió que escric en una llengua distinta de la que parle cada dia amb la gent, a la tenda, al bar, amb la família, i això em desconcerta”. És la sensació que viu Rafael Chirbes quan torna a terres valencianes, ja en la seua maduresa literària, vital. Ho escriu als Diarios. A ratos…