valencià

Ana María, que així s’anomenava per gràcia del costum i les bones maneres familiars, perquè Ana fou l’àvia materna i María la paterna, va nàixer a Munic. Els pares van haver d’anar-se’n allà per qüestions d’ascens professional. No cal dir que els eufemismes són com els sagraments: arreglen i apanyen.Al cap i a la fi, Ana María a l’escola…

És dia de partit, la ciutat ho sap, es col·lapsa. El bus es para en sec, no pot seguir més, ha de recular i deixar-nos. No podem fer tard, sense nosaltres no…

L’escriptor Juli Capilla (València, 1970) ha resultat el guanyador del premi del jurat al concurs Busseja la Ciutat, certamen de relats breus en línia…

Cinc monedes de vint cèntims i una de cinquanta. En total: euro i mig.

Nicolau ha hagut de baixar al metro perquè ha perdut el bus.

Carrer del Crist, la cadena penjada al coll.

He perdut tota por a tocar-te la boca. A dibuixar-te paraules d’estima. Pense les hores obertes, la precaució indemne.

Dimarts. Un dia més de treball, de presses, de telèfon que no calla. D'arrapar-li a les hores algun minut per a no pensar en res.

Borbotó, Poble Nou,Camí de Montcada,Economista Gay,Avinguda de la Constitució...

–El xiquet ja té l’edat, no? Així comença l’escena que em marca la vida. El xiquet sóc jo. La pregunta la fa el xofer de l’autobús i la rep ma mare.