venjança

Aquesta vesprada fa calor. No és allò, però si deixa de bufar l’aire, és qüestió d’obrir el ventall. I la senyó Rosa ho fa que ni brodat. A cada obrir i tancar l’atifell el crac que se sent fa imaginar una destresa que ni pintada. Ella, quan n’és conscient, fa una riallada mentre s’engrunsa en recordar-se que una vegada el mossén la va posar en…

Les gotes innocents xipollejaven sobre les rajoles ja embassades mentre aquella senyora, que en altres temps potser havia estat afectuosa, però que ara era el…