vent

Un pas darrere l’altre enmig de la foscor silenciosa i nocturna. Dorms. Dormiu tots, o quasi tots. Però, alguns ja anem de camí cap al nou jorn, alguns veurem les primeres llums, sentirem el primer calfred quan ens acarone el primer bufit d’aire tardorenc, sentirem la veu del vent que canta himnes nocturns i secrets, i la pluja que…

No és de marbre el laberint de blancs entre els mots, ni aire. Allà el silenci respira. Allà el sender i el nom. Allà núvols d’ambre. Allà petons de nens.…

Els deures del Vent són comptats, Empènyer els vaixells, a la Mar, Fixar Mart, escortar les Marees, I menar a la #Llibertat.