viatge

1."Per què Tanzània?".Pensava que ningú tornaria a fer-me eixa pregunta un cop tornara del meu viatge. Mesos després continue havent de satisfer la curiositat de qui s'assabenta que vaig creuar jo sola, amb motxilla i sense planificació prèvia, un país que pocs, a Europa, saben situar al mapa. Abans de comprar-me els bitllets d'avió, jo…

Descripció del concurs:L’objectiu d’aquest concurs literari, El viatge intransferible: cròniques cap al fons d’u mateix, és el reconeixement i la posada en…

Aquesta volta no vaig fer res. Ho jure. Sols em vaig limitar a agafar l’autobús.

 És buida, l'espera. El món s'allargassa cel amunt, mentre la claror verda ens cau, com una pluja brillant, damunt de cada absència.Ha quedat un rastre pel camíi no hi ha temps que el pugui esborrar.Resseguim empremtes invisibles.Les marrades i les aturades a cada revoltsón l'impuls renovat de seguir caminant.