vida

Des que, aquest vespre, uns llavis molsuts, tendres i càlids s’han arraulit al damunt dels meus sé que res no tornarà a ser com abans. I, ben mirat, qui té ganes que ho sigui? Perquè hi ha petons que no s’obliden, que no s’esborren i que se t’impregnen a la pell, a la carn i als ossos per, així, poder-te acompanyar sempre. Et fan volar al costat, o…

Observava asseguda a la taula del menjador aquella pota torçada de la tauleta de cafè que hi havia al mig d'aquell menjador ampli i lluminós, però que a la…

Caminem en totes direccions buscant l'escena crucial aquella que ens faci saltar més enllà d'un estat vital.Un pas per aquí, un altre per allà.…

La vida és un laberint circular, on cap senda porta a la sortida. Passem els anys recorrent-lo, tractant de trobar el nostre camí, convençuts que estem predestinats a travessar-ne un en concret. Pensem que el nostre viarany s’entrecreuarà amb d’altres però, finalment, ens portarà a la nostra destinació. Tanmateix, estem completament equivocats. Ens…

No el sol, no el cranc, no la lluna, no la formiga...

Ahir vaig quedar amb una amiga a l’estació de metro de Xàtiva, i com sempre que em passa quan m’hi aproxime, vaig pensar «Mal, mal lloc per a quedar. Per què…

 És buida, l'espera. El món s'allargassa cel amunt, mentre la claror verda ens cau, com una pluja brillant, damunt de cada absència.Ha quedat un rastre pel camíi no hi ha temps que el pugui esborrar.Resseguim empremtes invisibles.Les marrades i les aturades a cada revoltsón l'impuls renovat de seguir caminant.

Els dies 6 i 7 de maig de 2017 s'ha celebrat a Madrid la IIIa Fira de la Gestació Subrogada, Surrofair 2017. Com diu a la web de l’esdeveniment, “...és un espai…