Tal com som ara

Per Carme Pinyana Última actualització 2 set., 2020 227

Sembla que Plató i Aristòtil ja es queixaven que els joves “d’ara”, els del seu temps, no tenien control, estaven sempre de mal humor, havien perdut el respecte als seus majors i no sabien què era l’educació ni la moral, no creien els pares… Aquesta lamentació mantinguda al llarg dels segles, que fonamenta una de les històries del nou llibre d’Empar Moliner, també inspira el títol de l’obra, difícil de recordar, com sovint esdevé en aquesta autora, i així ho reconeix ella mateixa.

Els onze contes que recull aquest llibre ens fan posar els pèls de punta. Algunes històries t’atrapen per la seua tràgica i fidel descripció de la realitat, com el cas de la jove “poligonera” captada per a passar droga per la frontera, amb tots els abusos col·laterals que això implica. Altres per la successió de fets inconcebibles com la increïble història de la científica menopàusica, i cel·lulítica, que en el transcurs d’un dia esdevindrà una sensesostre -d’una manera poc traumàtica, gràcies a l’estat d’embriaguesa. O el monòleg de l’esposa obesa que li parla al seu marit en coma, explicant-li les coses que ell va fer malament i per les quals es troba en aquest estat. També són remarcables un parell de contes on trasllada, amb comicitat i ironia, potser, experiències pròpies, el cas d’una becària que ha d’aguantar la xarrera extenuant, fins a la mort, de la seua cap; o de la col·lega, també escriptora, que la persegueix fins a l’infinit i més i tot, perquè li faça un twit de la seua novetat editorial.

Hi ha tòpics que són presents en les diverses narracions, i en la seua obra anterior, com els estereotips socials pel que fa a l’aspecte, l’edat i l’atracció sexual, la dieta en relació al sobrepés, el consum d’alcohol, la pràctica de l’esport, o les relacions de parella, sovint conflictives, o les que s’estableixen entre caps i subordinats, o la dificultat per dir “no” i, per tant, l’obligació d’encadenar mentides, excuses i situacions absurdes o surrealistes.

La capacitat d’Empar Moliner per retratar tipus, caràcters psicològics i situacions vitals, d’una manera àcida però absolutament veraç, és formidable. L’Empar Moliner que llegim sembla diferent, més assossegada, que l’Empar Moliner que veiem i escoltem en televisió i ràdio, un pèl atabalada, i expressiva en excés.

Llegir aquests contes ens posa alerta, i ens trasllada que en realitat som el que som, i, un poc, som com sempre hem sigut. Molt fàcil de llegir i plenament recomanable.

Empar Moliner (Santa Eulàlia de Ronçana, 1966), tal com la presenta l’editorial, es va donar a conèixer amb el recull de relats L’ensenyador de pisos que odiava els mims, al qual va seguir la novel·la Feli, esthéticienne (Premi Josep Pla 2000). Posteriorment va publicar els volums de relats T’estimo si he begut (Premi Lletra d’Or 2005) i No hi ha terceres persones, i els reculls d’articles Busco senyor per amistat i el que sorgeixi i ¿Desitja guardar els canvis? El 2012 va publicar la novel·la La col·laboradora (Columna), seguida de Contes infantils contra tot pronòstic, i el 2015 va obtenir el Premi Mercè Rodoreda amb Tot això ho faig perquè tinc molta por. Col·labora habitualment en diferents mitjans de comunicació.

coberta