Tremolen les branques nues
i van caient a poc a poc,
quasi mortes ja, les fulles
que et dibuixen, Tardor.
Estorant el terra humit,
ballant amb els vents bufons
vestint-se de mort vermella,
de mort groga i mort marró.
Els arbres nus, ara grisos,
calbs i esquelètics tots,
reben tremolant la pluja
adormint-se amb la gelor,
com si moriren amb el fred,
hivernant fins que de nou
els brots òmpliguen les branques
i tímides surten les flors.
Temps de lectura: 0 minuts