M’he vist
al retaule de la mort,
dalla treballada
que plora per jamés.
Un convit ufà
de flors a les sabates
i neules de metralla.
Una mar de serps esquarterades,
de núvols fets malbé.
Una nuca freda
que balla per no perdre’s
una dolça gel
de cossos, de viandes.
Temps de lectura: 0 minuts
Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies
The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.
