La revista més vital

Tardor ufana

 

M’he vist

al retaule de la mort,

dalla treballada

que plora per jamés.

Un convit ufà

de flors a les sabates

i neules de metralla.

Una mar de serps esquarterades,

de núvols fets malbé.

Una nuca freda

que balla per no perdre’s

una dolça gel

de cossos, de viandes.

 

 

Temps de lectura: 0 minuts

1+

També ha agradat a:

  • avatar

Deixa una resposta

En utilitzar el nostre lloc web estàs consentint l'ús de cookies d'acord amb la nostra política de cookies. Obtén més informació sobre cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close