La revista més vital

Tardor vora l’aigua

I el crit de les coses invisibles
encara fa mal.

Barbollaire

Hi ha paraules com gotes de pluja
netejant ferides oblidades.
Tenim la tardor daurada
que ens envolta el peus i el cor.
I les passes ens parlen
damunt les fulles seques.
I la nostra remor, com la del riu,
tampoc s’atura.
Que l’hivern ens dugui
la calidesa del foc,
el caliu de les brases.

Temps de lectura: 0 minuts

1+

També ha agradat a:

  • avatar

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close