Sempre el veuràs flotant. Tant se val la disciplina artística: música, dibuix, pintura, escriptura o dramatúrgia. Es defineix a si mateix com un totòleg. Sempre havia sentit a dir que qui toca una mica de tot, no fa res massa bé. Però ell és l’excepció. I el que més em sorprèn és l’aparent manca d’esforç amb què encara els reptes. Tot li surt de manera natural, amb una fluïdesa sorprenent i embriagadora. De fet, què t’haig d’explicar a tu, m’imagino que ho saps prou bé. O no? Tu no te l’has trobat anant a fer unes fotocòpies d’una partitura un diumenge a la tarda o arribant a una cita, rarament amorosa, amb una sabata de cada color. No! Això a tu no t’ha passat… Perquè tu no li veus la clova, tu ets fruit del seu rovell. Doncs permete’m que te’l descrigui: camina un xic encorbat, cabell greixós, rarament vesteix conjuntat i sempre que el sents parlar t’arrenca un somriure, com si no toqués ni quarts ni hores.
De totes maneres, benaurat tu que ets fill d’un virtuós. Tu perduraràs. Gent de tota mena et podrà degustar. Jo només soc un mortal que he tingut la sort d’asseure’m al seu costat a classe i de menjar un pa amb xocolata a casa seva, que ens preparava la seva mare, quan hi anàvem a fer un treball. Fa temps que no el veig, però estic segur que tot li va bé, no en tinc cap dubte. Com tu, obra seva. Flota i flueix. Ets un dels seus hereus i gràcies a tu se’l recordarà. I recorda: ets fill d’un virtuós.
Temps de lectura: 1 minuts
