La tradició d’humanitzar vegetals, entre altres éssers, en la literatura, com constata al blog «Arbres i paisatge» de Josep Gordi, concretament a l’entrada “Les plantes parlen”, és una tradició secular, i en totes les civilitzacions. A les Faules d’Isop trobem “Els vianants i el plàtan” on l’arbre respon iradament al desdeny dels vianants pel fet que només genera ombra i no fruits comestibles. A “El magraner, la pomera i l’esbarzer” tots tres porfien sobre la vàlua dels seus fruits, o a “Els arbres i l’olivera” es reprodueix un fragment del llibre dels Jutges 9:8, a l’Antic Testament, on debaten per escollir el seu rei o reina. Més avant, La Fontaine, ja al segle XVII, tornarà a fer protagonistes les plantes en algunes de les seues faules.
Jesús Bernat, conegut fitòfil, destre amb l’onomàstica i la toponímia, al seu llibre Quan els arbres marxen. Fitomigrants, ens ofereix una faula on una colleta d’arbres convenen a traslladar-se a terres més humides i ambients més bons per a viure, amb l’ajuda imprescindible d’uns porcs senglars i un parell d’àguiles de pit blanc, que en faran de missatgeres. La narració inclou altres personatges humans com “l’amo de la caseta” que, atònit, puja i baixa des de la Plana, on viu, i bamba pels racons de Penyagolosa buscant els seus arbrets; Rocío de l’Alforí que treballa al bar dels esmorzars i dibuixa; i un seguit de personatges autèntics i legendaris alhora com Martín i Sinforosa, de La Estrella.
La bellesa que ens mostra Jesús Bernat, en setanta pàgines amb un cos de lletra i interlineat generós, incloses les precioses il·lustracions (amb éssers exteriors que ens observen) de Rocío Carrasca, ens recupera, com sol fer en les seues obres, un mon natural, ancestral, cada vegada més desconegut per a la majoria de la població que viu ara a les urbs. Ens transporta a un escenari sorprenent, amb bancals, pous, barrancs, fonts, llomes… tot ple d’experiències, i de sentiment, on l’ensenyament útil o moral que ens aporta aquesta faula, com correspon al gènere, va al voltant de la constatació del canvi climàtic i de les migracions que, com ja s’apuntava al Levític 19:33, hem de comprendre i respectar. No són teories fantasioses d’un autor entusiasmat, són una realitat que ens ha de fer reflexionar.
Jesús Bernat Agut (Almassora, 1956) és doctor en Filologia Catalana i mestre en Toponímia, matèria que l’ha portat, des de fa més de trenta anys. És membre de la Societat d’Onomàstica i redactor de la seua revista, Noms. És autor de la tesi Toponímia de Vistabella del Maestrat, d’una trentena d’articles d’onomàstica i del llibre Toponímia rural d’Atzeneta del Maestrat (2000); coautor dels treballs El reg d’Almassora al 1790 (2008), amb Ferran Guardiola, i Lingüistes pel carrer. Estudi i proposta didàctica (2019), amb Àngela Buj Alfara. Dins el blog https://www.imatgies.com/ conrea la toponímia, el cinema, la fotografia i molts dictats de la natura. És autor dels llibres Del bes i l’absència i altres contes en paper (2010), El camí i la mar i altres contes en paper (Premi de Narrativa Vila d’Almassora 2019), Set línies sota la pluja i altres contes en paper (2023). Amb Quan els arbres marxen. Fitomigrants va guanyar el premi 32è premi Francesc Bru de Narrativa en valencià de Canals.
Quan els arbres marxen. Fitomigrants
Jesús Bernat Agut / Rocío Carrasca
Editorial: ONADA
Any: 2025
ISBN: 978-84-10259-50-8
Páginas: 72
Mides: 14’80 x 21 cm
Pvp : 12 euros
Altres ressenyes a llibres de Jesús Bernat Agut:
Temps de lectura: 3 minuts
+1
