No massa del pare, sinó al matern ventre
arrelats. I encara gràcies, a l’aigua
vivint la nostra darrera felicitat.
Expulsats a la terra, ja lliures,
manllevàrem, a poc a poc, xacres, inèrcies,
els vincles necessaris d’éssers carnals.
Orgull I venjança, tost, són corfes
Dessota la pell, més fàcil de canviar.
Després, borratxos de sang, li oferim
una copa de vi a qui creiem complagut,
Guerregem en el seu nom, sotmetem
els altres per l’afany cec de servir la terra.
En la terra hem soterrat semences
d’amor i odi. Els airejarem?
La terra fermenta l’odi. L’odi fermenta la terra.
Temps de lectura: 0 minuts
