fbpx
La revista més vital

Terra

 

No massa del pare, sinó al matern ventre

arrelats. I encara gràcies, a l’aigua

vivint la nostra darrera felicitat.

Expulsats a la terra, ja lliures,

manllevàrem, a poc a poc, xacres, inèrcies,

els vincles necessaris d’éssers carnals.

Orgull I venjança, tost, són corfes

Dessota la pell, més fàcil de canviar.

Després, borratxos de sang, li oferim

una copa de vi a qui creiem complagut,

Guerregem en el seu nom, sotmetem

els altres per l’afany cec de servir la terra.

En la terra hem soterrat semences

d’amor i odi. Els airejarem?

La terra fermenta l’odi. L’odi fermenta la terra.

Temps de lectura: 0 minuts

2+

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close