“La meua vida és l’obsessió per comptar, pesar i mesurar tot allò que m’envolta. / Des que sóc conscient, cada dia he fotografiat tot allò que menjo i tot allò que bec, així com les conseqüències naturals d’aquestes funcions i constato l’espai que aquests documents van ocupant. / En un altre ordre de coses, puc assegurar que tota la música de Bach, enfilant un pentagrama darrera de l’altre, cobreix sobradament la distància Barcelona-Vinaròs. / Quan vaig pel carrer caminant, compto els barrots dels balcons i les finestres dels edificis. / Conduint, no puc evitar comptar les línies discontínues de la carretera. / És una malaltia que segurament té un nom, i d’aquest nom m’interessa per damunt de tot, les lletres que té. / […]” (p. 22)
Tal com diu Vicenç Altaió al pròleg, aquesta obra és “un llibre de textos escrits per Carles Santos […] personatge panxut i golut, d’ulls sortits, que desperta, sota l’aparença d’un antiheroi popular i revolucionari, una adhesió tan entusiasta entre les minories majoritàries d’arreu d’Europa i els nous públics com l’artista més rigorós, provocatiu, imaginatiu i excels […]”.
El llibre, clarament millorable en aspectes formals, està format per 22 capítols, per dir-los d’alguna manera, amb tipografies diverses, esquemes i també manuscrits. Recorda les seues riques obres. Cada text és diferent, i insòlit. Ompli de sorpresa la lectura, a mig camí entre la poesia, la creació poètica, i el que podria ser una conversa poca-solta i joganera amb algú amic, fresc i sobrenatural (“Beethoven eres un pollós”, p. 125).
El contingut d’aquest llibre és una constatació d’allò que va ser Carles Santos (1940-2017) fins dilluns 4 de desembre de 2017, santa Bàrbera, que es va morir al seu poble de Vinaròs: un esperit inquiet i dinàmic, obsessiu i perfeccionista, que, amb tècnica, coneixement i dedicació, va saber crear esplèndides i innovadores composicions, musicals i dramàtiques, per a admiració de tothom.
Coberta
Temps de lectura: 1 minuts
