L’ambient social i les conseqüències nefastes que va tindre la postguerra i la llarga nit del franquisme ha esdevingut trama per a innombrables novel·les realistes, els darrers anys. A través d’un estil memorialístic, de diari literari i/o epistolar, diversos autors i autores han anat aportant històries de vida que, fins i tot en famílies benestants, com les que protagonitzen la novel·la, van resultar, si no cruentes,  inevitablement traumàtiques. I, com sol ocórrer, les dones, sempre les més perjudicades, sempre en el punt de mira de dictadures polítiques i règims opressors.

Petons de diumenge és una novel•la ben escrita, com ho solen ser les de Sílvia Soler, on la protagonista, Valèria Isern, que va aconseguir amb les dificultats que els temps imposaven, graduar-se en arqueologia, i que finalment acceptarà de bon grat renunciar a una carrera professional, suposadament exitosa, per exercir el paper vocacional d’esposa i mare de família.

La història s’estructura a partir d’una Valèria actual, en plena vellesa i malalta, que és impel·lida a recordar per a algú que sembla que vol saber-ho tot. Ella repassa el que ha sigut la seua vida, la família, les amigues de joventut, el nuvi, que després serà el seu estimat espòs, la llicenciatura a ciutat, el casament, la relació mantinguda amb cadascuna de les tres filles i el fill, la mort de l’espòs, l’economia familiar, algunes petites realitzacions professionals… i tot va adobat i contextualitzat amb les cartes que s’escriu al llarg d’anys amb una companya de la universitat, l’Elisa, que sí que ha viscut el desitjat somni alliberador d’exercir la professió d’arqueòloga, triomfant pel món sencer i gaudint de multitud d’aventures de tot tipus.

Un llibre impecable i agradós de llegir; una narració amb interès pel que retrata dels personatges i de l’època, tot i que al final resulta un pèl ensucrada i autocomplaent.

El títol fa referència al sentiment de culpa, induït per la repressora moralitat cristiana de l’època, que la protagonista sentia en besar-se amb el seu nuvi, per la qual cosa, només es permetien un bes, amb certa ardor i duració, en diumenge.

Sílvia Soler i Guasch (Figueres, 1961) és periodista i escriptora. Ha escrit moltes novel·les, totes elles amb molt bona recepció entre el públic i la crítica. Amb Petons de diumenge (Columna, 2008) va guanyar el premi Prudenci Bertrana 2008. Després d’haver superat una greu malaltia, el 2021 ha publicat una nova novel·la, Nosaltres, després.

Més info: https://www.cpnl.cat/publicacions/959/petons-de-diumenge-de-silvia-soler

Imatge de l’article: Esquelet de Begues https://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2015/06/008.html

Temps de lectura: 2 minuts