La revista més vital

Tripi

 

A Manu Marí,

en l’abandó del deshàbitat.

 

Fermenta l’harmonia expansiva

d’estels en dansa solemne.

Un corrent de raig s’enfila amunt,

com abrusa la panxa i suren flonjos braços.

Els gestos traeixen les màscares.

I senties que el tot no era res

o que el no-res és tot.

Fumant l’herba, trinxat al món,

a recer de les ales de l´univers,

fites somrís satànic de barba-rossa

i un graciós culet violaci.

I senties que res no importava un pet

o que una coseta arreu és massa.

Polls, dragons i panderoles

es belluguen per la teranyina

de nit esmicolada.

Temps de lectura: 0 minuts

0

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close