Comence el dia amb el ferm propòsit d’enviar un correu a primera hora, però avui la tecnologia m’ha plantat cara i m’he quedat a mitges escrivint-lo. Mentre, ha arribat un altre (de correu) molt esperat amb una resposta no massa celebrada, i el meu primer escrit ha continuat en la casella d’eixida. Unes quantes telefonades després (d’entrada i d’eixida) i continue concentrada i capficada amb el meu propòsit. Mentre teclejo i escull les paraules i la informació adequada, s’apropa una companya. Alce un moment la vista, la mire i sembla que porte totes les desgràcies del món damunt d’ella. Em descriu un cas, situació que ja coneixia, que me pilla en meitat de la frase i ja no sé que haig d’escriure després. Puge a la cafeteria a per aigua i un home sense sostre em saluda i vol conversa. Fa uns dies que ve i s’asseu a la mateixa tauleta. Quan ja quasi estic acabant el correu, n’entra un altre, no esperat i urgent, que ens fa alçar-nos de la cadira a unes quantes per cercar solució. Però cabuda com sóc, me quede al final de les hores per a posar les últimes puntades del missatge primerenc i prémer la tecla d’enviar, que la tecnologia ara sí respon.
Abans de tancar la porta i apagar l’ordinador, desendolle la ràdio, que en aquests moments de la tarda només ens serveix d’aperitiu una cançò pesada i repetitiva com una lletania.
En el cotxe, de camí cap a casa, busque una emissora amb altra música i connecte amb Rozalen. M’agrada i puge el volum. Després d’unes quantes estrofes descobrisc que es tracta de la cançò “Girasoles” i no puc evitar pensar en la desgràcia del xiquet Gabriel, i me ve al cap la imatge d’eixa mare amb la bufanda blava. Però la cançò és bonica, malgrat tot m’anima i decidisc escoltar la lletra. Una cançò d’amor preciosa que me porta cantarina al garaig de casa que es converteix màgicament en la cova de les meravelles. Demà és festa, ens esperen altres feines.
Potser dijous rebem un correu amb una resposta celebrada i esperada. O potser no. I aleshores seguirem construint-cabuts i cabudes-un camí, una carretera, un riu, una drecera.. per a llançar fils i seguir fent trama.
Temps de lectura: 2 minuts
