Un món infeliç
Margaret Atwood (Ottawa, 1939) és una autora de gran èxit i guanyadora de molts premis internacionals que amb aquesta novel·la, publicada per primera vegada l’any 1985, ha obtingut la màxima notorietat ja que se n’ha fet una sèrie televisiva popularíssima, on ella mateixa fa un paper ocasional.
La narració planteja una situació futura, una distòpia, d’immediata proximitat, ja que la protagonista, la serventa, fa referència a un “món passat” absolutament proper. En qüestió de tres o quatre anys, sembla que tot ha canviat i s’ha instaurat un règim totalitari, de base teocràtica, on una organització religiosa i una elit militaritzada controla amb mà de ferro la població i la subjuga, molt especialment les dones fèrtils, que a causa d’una disminució dràstica de la natalitat són obligades a mantenir relacions sexuals i a procrear. L’època anterior que recorda constament la serventa, cap als anys 80 del segle XX, es considera una mena d’”anarquia” immoral completament censurable. I clar, tot allò prohibit suscita un interès morbós, i es continua practicant.
La narració és correcta, de legibilitat àgil i manté una certa intriga. Fa un ús constant del recurs literari del flashback, on la protagonista “reconstrueix”, diu, la seua vida anterior, nítidament, amb la qual cosa s’aconsegueixen dues històries amb la mateixa protagonista. I això desperta una empatia de qui llig amb la protagonista que descriu els seus estats d’ànim i el seu deambular.
Una lectura ociosa d’estiu, tot i que com a conte resulta una mica llarg. I pel que sembla a la televisió encara van a allargar-lo una mica més, en vista de l’èxit aconseguit.
Títol: El conte de la serventa
Autora: Margaret Atwood (traducció de Xavier Pàmies)
Editorial: Quaderns Crema
ISBN: 978-84-7727-588-6
Pàgines: 360
Preu: 20 euros
Temps de lectura: 1 minuts
