Editorial El Gall Editor, 177 pàgines
Aquesta vegada no us parlaré d’una novel·la negra, més aviat d’un text entranyable encara que també s’hi referenciï algun assassinat. Un oceà de memòria, del prolífic —i recentment guardonat amb el premi València Negra 2017 amb la novel·la L’imperi dels Lleons— escriptor, traductor, periodista i agitador cultural, Sebastià Bennasar, arrenca amb una trucada telefònica.
El professor Antonio Figueira haurà de decidir si abandona Lisboa, just quan l’acaben d’acomiadar de la universitat on impartia classes de Literatura, o tornar a les Açores on va néixer i d’on va fugir per qüestions polítiques. Amb unanimitat, destaquen les bones crítiques que ha rebut l’obra. Se n’ha dit d’ella que té la capacitat de reconciliar qualsevol amb la literatura. Un homenatge a la cultura portuguesa i a la passió pels llibres en general. En el decurs de la seva lectura, he recordat el protagonista de L’any de la mort de Ricardo Reis de Saramago, trencant carrers a dreta i a esquerra, trepitjant les llambordes mig il·luminades per la llum groguenca d’un fanal, en la foscor de la capital lusitana.
La novel·la és també una reflexió sobre les decisions que es prenen a la vida i les seves conseqüències. Voler recordar, ocultar o pervertir uns fets és una decisió individual que es pot convertir en col·lectiva. Bennasar excel·leix en l’estil, amb una mirada diferent de la qual ens té acostumats en les novel·les de gènere negre, i en tècnica: els diàlegs interromputs per la narració són una delícia. Un oceà de memòria ha rebut un gran acolliment entre el públic i us en puc dir que és una petita (només en extensió) joia que us recomano amb encariment.
Temps de lectura: 1 minuts
