El juliol de 1909 el govern d’Espanya presidit pel conservador Antoni Maura, va enviar a Melilla més de 40.000 homes, la majoria catalans i reservistes, casats i amb fills, per protegir l’explotació d’unes mines de tres famílies nobles espanyoles. Entés com una provocació i una injustícia, dilluns dia 26 les forces obreres van convocar una vaga general i la violència es desfermà especialment a Barcelona; aquell mateix dia es declarava l’estat de guerra. Malgrat que la protesta era contra el reclutament, foren incendiats uns 80 edificis religiosos, durant aquella setmana, principalment escoles. I després vingué la repressió.
Lluïsa Forrellad, una escriptora “in pectore”, ens presenta aquest episodi, l’anomenada Setmana tràgica de Barcelona, de manera detallada, però acuradament ficcionada des del punt de vista d’un membre de la burgesia barcelonina i el seu entorn, en la segona part de la novel·la Foc latent.
El llibre, tot ell estructurat com un dietari que relata Pol Massats s’inicia el 6 de maig de 1893 i conclou l’1 d’agost de 1909, i repassa a banda de la vida sorprenent i inesperada, en algun moment, romàntica, del protagonista, els fets rellevants del període entre segles, els sotracs polítics i les conseqüències econòmiques (la fil·loxera, la pèrdua de les colònies, una monarquia fluixa, la puixança de l’anarquisme, els atemptats…).
No hi falten reflexions i converses sobre política i societat, i menció a costums, com la forma dels ciris processionals segons si eren masculins o femenins, o que ningú bevia llet de vaca aleshores, o quan es van iniciar la celebració de les bodes als restaurants… I encara hi ha tot un seguit de referències a les novetats i els invents més destacats del moment: els “cotxemòbils” o “automotrius” amb “unes fundes inflades d’aire per a les rodes” ideades pels germans Michelin; la dutxa, pensada per als soldats de Guantánamo, i que de seguida es va implantar a l’Hospital Clínic; la ploma estilogràfica, un objecte de luxe portat des de París el 1897; el gramòfon; el cinematògraf; els raig X, des d’Alemanya; el telèfon o l’electricitat… i d’altres notícies d’actualitat cultural com les referències al feminisme i l’ensenyament laic; l’inici de la “bella època” catalana (el modernisme); l’Eixample barceloní; la trobada a Elx del bust d’una dama,…
Amb un estil literari pulcre i acurat, que fa la lectura agradosa, la novel·la, ja ho hem dit, repassa fets històrics, aporta models d’estima conjugal i de comportament social, ofereix consideracions polítiques i socials d’una història no tan llunyana i que caldria tenir present, perquè es conserven els trets definitoris d’una societat particular, com és la catalana. Tot sense descurar una descripció efectiva, entre el romanticisme i el realisme, de personatges i entorns, amb uns diàlegs vius i una hàbil conducció de la trama.
Publicada el 2006, però probablemente escrita molts anys abans, ja que l’autora se sap que escrivia i guardava al calaix les obres, és una novel·la amb qualitat literària, i coneixements que hem de retindre perquè el foc sempre és latent, i perquè no hi ha mai res nou sota el sol.
Lluïsa Forrellad i Miquel (1927-2018), escriptora i actriu. El 1953 va guanyar el premi Nadal amb Siempre en capilla, la seua primera novel·la. Després de més de 50 anys de silenci, el 2006 va publicar una de les obres que havia escrit, Foc latent. L’any 2007 va sortir publicada la versió catalana, traduïda per ella mateixa, de Sempre en capella. I posterior va publicar la novel·la Retorn amarg (2008), El primer assalt (2009) i L’olor del mal (2011).
Foc latent
Lluïsa Forrelad
Angle Editorial
pvp 23 euros
Ressenyes sobre l’obra: https://lletra.uoc.edu/ca/autora/lluisa-forrellad/detall
Fotografia de l’article: La Sagrada Família en construcció, al voltant de 1900, sense autoria. https://www.meisterdrucke.es/impresion-art%C3%ADstica/Photographer-Spanish/1456683/Vista-de-la-Sagrada-Familia,-Barcelona,-c.1900-%28foto-b-n%29.html
Temps de lectura: 3 minuts
