La revista més vital

Una suor freda

És una hora inconcreta de la nit. Jeus amb mig cos sobre l’estora de fusta. La resta, la que va aplegada de les extremitats inferiors, roman sobre el terra directament. Fa estona que tota la fredor del marbre ha estat colonitzant-te la pell. Els finestrals, sempre oberts, donen la primera referència del món. La llum esgrogueïda dels fanals del carrer projecten un feix de llum fantasmagòric sobre l’escena de la caiguda. Tens la samarreta humida. Un rotgle fosc a l’alçada del pit. I aquella olor clarivident que et treu de dintre les darreres possibilitats de moviment abans de la solsida. Lluny de fer servir el pànic com a eina per refer-te, et tombes panxa en amunt i flexiones les cames. Llavors, la bestioleta aràcnida de la migranya fa un desplaçament elèctric des de les cervicals fins els polsos, amb una successió de batecs que t’obliga a tancar els ulls i controlar les basques. Saps que en algun indret de la nova casa tens arraconats un grapat de caixes entre les quals hi haurà un analgèsic potent per treure’t de sobre aqueixa maledicció. L’espai paradisíac de la farmaciola. Sues. Una suor freda. Penses que podries romandre així tot el temps, fins les primeres clarors del dia. Ningú no sortirà de cap habitació buida ni que siga per preguntar què fas així, amb el rostre de cera i pudint a alcohol. I això, tot i l’abandonament del moment, és un consol. La representació de la decadència és només espectacle per a paladars determinats. Poc exigents, certament. Has decidit que no faràs moviment per moure’t. Que ja t’està bé aqueixa posició d’aterratge d’emergència. Després de tot has salvat el passatge inert que transportes fa dies amb l’eficiència indolent dels mal pagats. Ets el simbolisme metafòric que li cal a la caducitaria  gestió dels moments esdevinguts després de l’aturada. Esperes l’albada amb acceptada resignació cristiana. El menjador és el Gòlgota i la teua solitud és l’espantada lògica dels qui han decidit interrompre el rastre de la cerca d’una veritat lliure de la força de la gravetat de la vida. Només sues. Fredament sues. Et dissols sota l’escalfor glacial de la solitud.

Temps de lectura: 1 minuts

2+

També ha agradat a:

  • avatar

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close