Totes les cultures tenen llegendes on apareixen criatures fantàstiques. Entre aquests éssers mitològics de la imaginació popular tenim les selkies, que es troben a Islandia, les Illes Faroe, Irlanda i Escòcia. De fet, selkie és una paraula que ve del mot escocès selk o “foca”. I té lògica perquè les selkies són foques, però no unes foques qualsevol, sinó que dins de cada selkie hi ha una dona molt bonica.
Quan una selkie, de tant en tant, es treu la pell de foca que la cobreix, ha d’anar amb molt de compte que un home no la vegi i li prengui la pell perquè, si això passa, no podrà retornar al mar i probablement esdevindrà la dona de l’home en qüestió —i serà una bona esposa, però una esposa trista—. Tanmateix, si pot trobar la pell de foca que l’home va amagar, se la posarà i retornarà a l’aigua en un tres i no res, abandonant per sempre més el seu home i els fills. I aquesta és la història que serveix de rerefons a The Secret of Roan Inish, una peŀlícula basada en una noveŀla del mateix títol, dirigida per John Sayles.
John Sayles és un director de cinema dels Estats Units –a més de ser guionista i noveŀlista–, i si no és tan conegut com altres directors és perquè es tracta d’un director independent i, per acabar-ho d’adobar, molt polititzat i preocupat per qüestions socials com ara la immigració, les guerres o els drets dels treballadors. Tot i això ha estat nominat dues vegades per a un Oscar i ha rebut nombrosos premis internacionals, l’un d’ells pel millor guió al Festival de Sitges del 1984.
Tanmateix, amb The Secret of Roan Inish, John Sayles deixa de banda la duresa que caracteritza la majoria de les seves peŀlícules i ens transporta a un raconet de la costa Atlàntica d’Irlanda on la quotidianitat i la meravella són una mateixa cosa, on els paisatges espectaculars envolten una vida senzilla i on els humans i la natura coexisteixen amb armonia. The Secret of Roan Inish és una peŀlícula amarada de caliu i adreçada a petits i a grans, però no us penseu pas que es tracta de la típica peŀlícula edulcorada, una d’aquestes a les quals ens tenen tan acostumats i que totes s’assemblen, perquè The Secret of Roan Inish és absolutament original i el tema que ens ofereix, tot i entrar dins la fantasia, es presentat amb gran dignitat.
Vull fer notar que tota la peŀlícula té el punt de vista de la nena protagonista, la Fiona, la qual no solament es observadora i escolta, sinó que “veu” les diverses històries que li expliquen els seus avis, el seu cosí i el seu oncle. La trama de la peŀlícula es confegeix amb el conjunt de totes les històries que narren veus diferents i que la Fiona cohesiona. Els diversos enigmes que envolten la nena —la foca que sempre la mira, el germanet desaparegut al mar, les illes abandonades, els pocs familiars de cabell negre rabiós entre gent molt rossa, el bressol que sembla una barca— es van aclarint a mesura que les històries orals s’iŀluminen l’una a l’altra.
Només em queda afegir un parell de punts: els actors de The Secret of Roan Inish no són professionals, sinó gent d’aquella zona d’Irlanda que van acceptar actuar a la peŀlícula —ningú no ho diria perquè actuen amb gran professionalitat—. Que jo sàpiga no hi ha una versió en català, però a més de l’original en anglès existeixen versions en castellà, francès i italià.
Temps de lectura: 3 minuts
