Fa uns dies, a el Periódico es va publicar una entrevista on el pediatra i escriptor Carlos González llançava un polèmic titular on afirmava que els xiquets que es queden amb les mares són més feliços. Per a rematar la jugada (i el moviment feminista en general) deia que havia de ser la mare, i no el pare, qui acompanyés el nano de 0 a 3 anys, deixant així el seu treball aparcat (i de pas la seua vida social i cultural) per poder dedicar tot el temps a la criatura. En poques paraules li deia a les mares que se n’anaren a sa casa. Estem bojos o què? Mai pensaria que a aquestes altures de la meua vida hauria de sentir açò i damunt amb aquest format. Parle del format també perquè jo sóc científica, i en ciència per fer una afirmació com aquesta cal fer un estudi, analitzar l’estat de l’art, fer un seguiment, una recerca amb una població representativa del que vull buscar, unes conclusions… una feinada vaja! I ara arriba aquest senyor i solta això, boom, i es queda tan ample. De fet, ja fa uns anys que sota el paraigua de la criança amb apego es bombardeja les dones que tenen fills sobre tot un seguit de pautes que han de segui per a que els seus fills, en fer-se grans, no siguen uns psicòpates degut a la manca d’atenció i estima quan eren petits: donar el pit, dormir amb les criatures, no porta-les a l’escoleta… Tot està centrat en el benestar dels infants i les possibles seqüeles que els generaria estar separats de la mare. I què passa amb el benestar de les mares? Per què és més important el benestar futur de la meua filla i com serà a l’edat adulta que el meu benestar actual i com ho estic passant jo ara, d’adulta? Què passa amb els pares? Mira per on, aquestes teories de la criança i l’apego resten importància a la figura del pare que bàsicament no sembla ser molt important, donant a entendre que ací qui ha de patir i dedicar-s’hi al 100% ha de ser la mare. La dona en ser mare ha de renunciar a la seua identitat per adquirir el rol de mare, un rol submís que implica satisfer les necessitats de les criatures per damunt de tot.
Temps de lectura: 2 minuts
Periòdicament apareixen aquestes opinions: de vegades és la crisi econòmica que recomana que les dones tornen a casa, de vegades la felicitat dels infants o dels altres membres de la família… La idea és que la dona deixe d’ocupar espais públics i torne cap a casa. Gràcies per la nota.