Carme Pinyana, editora de Publicacions de la Universitat Jaume I, a Vicent Garcia Edo, professor d’Història del dret. Doctor en Història i doctor en Dret.
Apreciat i admirat professor Garcia Edo,
Benvolgut Vicent,
Atesa la vostra especialització en drets forals dels territoris de la Corona d’Aragó entre els segles xii i xvii, és una mena d’obvietat mencionar quina ha estat la matèria principal que ens heu oferit per a publicar, tot i que sabem que els vostres interessos i aportacions a la ciència i a la cultura han anat més enllà de la Història del Dret, i s’han endinsat, entre d’altres, en els delitosos terrenys artístics.
L’any 2001, a Publicacions de la Universitat Jaume I vam editar el llibre-catàleg, Jacobi Regis Thesaurus, Tresors bibliogràfics de la Universitat Jaume I. Amb motiu de la commemoració del X aniversari de la creació de la Universitat, vau preparar una selecció d’un centenar d’obres del fons bibliogràfic antic de naturalesa historicojurídica adquirits així mateix sota la vostra expertesa, molt destacats per la singularitat i categoria, de la primera meitat del segle xvi amb pròleg de qui era aleshores director de la Biblioteca, Vicent Falomir. Era el primer dels successius treballs que aniríeu generant, i que rebíem a l’editorial amb entusiasme. El llibre, amb cobertes dissenyades per Marc Dufour i interior per Mayte Pérez, reproduïa la imatge dels documents amb fitxa catalogràfica. Aquesta publicació donava visibilitat al que era una de les vostres ocupacions rellevants i beneficioses per a la institució, i a la qual heu dedicat molt d’esforç: la creació d’un fons de llibres antics de caràcter jurídic, que ara formen part, de la secció de col·leccions especials de la Biblioteca de la Universitat Jaume I, a disposició d’aquelles persones que necessiten consultar-los.
Com comentava, això només era el començament del que arribaria a ser una veritable exhibició, a mig camí entre les edicions amb vocació de bibliofília i de divulgació. El 2003 editaríem de la vostra mà les Constitucions dels regnes hispànics de l’Antic Règim, en doble edició, castellà i català, on analitzàveu tots els textos legislatius del regnes i estats peninsulars del passat. Feia just deu anys que havíem publicat la cèlebre Cronografia tòpica del calendari julià, de l’apreciat per tothom Arcadi Garcia Sanz, amb qui us relacione des dels inicis de la Universitat Jaume I.
El 2006, tornaríeu a fer una demostració de vis et virtus en traure al mercat el volum Cartografia històrica de la Corona d’Aragó, una espectacular edició amb il·lustracions en color, amb tapa i sobrecoberta, amb una quarantena de mapes de la cartoteca històrica que la Universitat Jaume I, sota el vostre guiatge, havia adquirit en aquell moment. Dins l’obra, cada mapa es reprodueix al complet i amb diversos detalls, a més de la catalogació corresponent. Remarcàveu en aquell moment que el llibre incloïa el mapa de Nicolas Sanson (1653), l’únic conegut dels territoris de l’antiga Corona d’Aragó, la institució política i administrativa que formaven un conjunt d’estats sotmesos a un sol senyor: el rei d’Aragó, que va existir sense interrupció entre els segles xii i xviii. Aquest mateix any publicaríem també El Tesoro de la Remembrancia, com a part del projecte, Jacobi Regis Thesaurus.
Vindria a les nostres mans, el 2007, i sobretot a les dels entusiastes de la cartografia, fruit del vostre treball, El primer mapa del Reino de Valencia 1568-1584, que contenia el manuscrit de Jerónimo Muñoz; la interpretació que Abraham Ortelius va fer d’aquest mapa, i les nombroses representacions cartogràfiques derivades que es van publicar a Holanda al llarg del segle xvii, i que representava els orígens de la cartografia científica espanyola.
Amb aquesta mateixa voluntat, el 2008, vam tenir la sort d’editar el vostre Blasco de Alagón (ca. 1190-1239), un llibre clau per a conèixer els orígens de molts dels nostres pobles, ja que fa una completa revisió de tota la documentació coneguda de l’il·lustre personatge, tan decisiu en la conquesta i la repoblació del nou regne cristià de València, però que, com avançàveu, la literatura d’època i la historiografia del segle XX van falsejar i mitificar.
Eixe mateix 2008, i de nou amb l’ajut de la bibliotecària Rosa Gómez Albiñana, vau presentar la proposta de publicació del Discurso sobre la Constitución que dió al Reyno de Valencia su invicto conquistador el Señor D. Jayme Primero, de F. Xavier Borrull, que constituïa una de les activitats commemoratives del VIII Centenari del naixement del rei Jaume I. D’aquest llibre preciosista es van fer només 200 exemplars numerats.
I encara al 2008, igualment en el marc de la celebració del VIII Centenari, vam publicar també en format bibliofília, La obra legislativa de Jaime I de Aragón 1208-1276, on deixàveu testimoni de l’activitat del monarca en aquest camp, que iniciaria una de les etapes més rellevants de la història del poble valencià.
Com a resultat de la vostra incansable dedicació, el 2009, vam poder editar el guardonat amb el premi nacional universitari a la millor monografia en ciències socials i humanitats, Suna e Xara. La ley de los mudéjares valencianos (siglos xiii-xv), de la mà del Consell Social de la Universitat Jaume I, presidit en aquell moment per Rafael Benavent Adrián.
Després d’un període de publicació de capítols en obres col·lectives i participació en llibres d’homenatges, vindria la introducció a la lliçó de l’insigne Arcadi Garcia Sanz, el 2018, La Generalitat Valenciana en la història i, el 2019, El mapa del regne de València d’Ernst Ludwig Creite (1752), una edició facsímil i numerada, amb carpeta manufacturada, realitzada en el 600 aniversari de les Corts Valencianes de 1419 que fundaren l’Arxiu Reial de València.
Ja el 2021 iniciaríeu, amb Publicacions de la Universitat Jaume I, la deliciosa i amanosa col·lecció “Lanval. Lèxic Antic Valencià”, una sèrie de documents transcrits que es va encetar amb el Llibre Nou d’Establiments de la vila i aldees de Morella 1519-1581, al qual seguiria, amb la col·laboració de Lluís Gimeno i Lluís Cifuentes, el Llibre de Menescalia de Morella c. 1320-30/1340.
I el 2022, amb l’empenta de la vicerectora de Cultura, Carmen Lázaro Guillamón, vau preparar, amb la col·laboració de nou de Rosa Gómez, i recollint un text del mestre Garcia Sanz, l’AETERNUM IUS ROMANUM. Dos estudios de Derecho Romano y “Ius Commune” y una biblioteca jurídica del siglo XVI, amb un acurat disseny editorial de Montse Mas Hurtuna.
Després d’aquesta relació detallada, i pretesament ostentosa, de prodigis editorials que hem pogut editar gràcies a la vostra investigació perseverant i a les gestions exitoses portades a terme per a finançar-les, no em queda més que agrair les oportunitats que he tingut de treballar en projectes tan extraordinaris, i confiar que en la vostra missió d’aportar meravelles bibliogràfiques, comptareu amb mi com a editora. Adeu.
Foto de Vicent Garcia Edo (2021) i col·laborador habitual en els llibres que han requerit reproducció fotogràfica: Alexandre Pérez Navarro.
Temps de lectura: 6 minuts
