Carme Pinyana, editora de Publicacions de la Universitat Jaume I, a Vicent Pitarch i Almela, filòleg i sociolingüista, professor, investigador, escriptor i activista.
Benvolgut Vicent,
El desembre de 2024 a la Universitat Jaume I, vau impartir una conferència per commemorar l’aniversari de les Normes de Castelló, el 92è, i presentar el lloc web Normes de Castelló, creat per donar suport i possibilitar l’accés lliure al repertori bibliogràfic de les Normes del 32. Aquesta podríem considerar que és la vostra darrera obra, ja que tal i com s’hi indica, la majoria dels textos que conté “han estat elaborats i supervisats per Vicent Pitarch, promotor del projecte i sense el qual no existiria aquest web.”
Aprofite aquesta notícia excel·lent per felicitar-vos i, en la línia de les “Cartes prologals” que l’impressor Aldo Manuzio dedicava a les personalitats que volia destacar en els seus llibres, enviar-vos una de les meues “cartes epilogals”. Ja n’he escrit algunes, destinades a persones amb les quals he mantingut una relació com a editora de Publicacions de la Universitat Jaume I. I en sou un receptor ideal ja que, com a autor i impulsor de projectes amb l’editorial universitària, la vostra activitat ha estat rellevant i duradora, i té projecció de futur.
El vostre interès per la investigació al voltant de les Normes ja havia estat objecte d’edicions, alguna d’elles molt primerenca, a l’editorial universitària. L’any 1994 es va publicar una obra col·lectiva, Actes de les jornades sobre normes i normalització lingüística, impulsada per Francesc Pérez Moragón,[1] on juntament amb noms com Germà Colón, Rafael L. Ninyoles, Antoni Ferrando, Josep Gifreu i un repertori de signatures destacadíssimes, es projectaven reptes en qüestions com ara la normalització lingüística en els mitjans de comunicació, la sintaxi normativa o els assumptes pendents de la normativització.
La vostra “debilitat” per les Normes, per no dir l’esforç immens i la dedicació incansable, és manifesta i coneguda. En paraules de la periodista Violeta Tena[2]: “Ell ha estat, de fet, el principal estudiós de les Normes de Castelló del 1932, que va consagrar la unitat de la llengua”. Així l’any 2008 vau coordinar una nova edició col·lectiva a l’editorial de l’UJI que recollia quaranta articles periodístics, parlaments, declaracions, resolucions i textos rellevants en relació amb aquesta fita històrica. L’obra, a banda de la remembrança del fet que amb certa solemnitat heu gestionat sempre, constitueix un testimoniatge de la riquesa de percepcions amb què, com es diu al llibre, “el món divers de la catalanitat celebrà el 75è aniversari d’un fet emblemàtic: l’arrelament de la codificació fabriana al si de la societat valenciana mitjançant el triomf definitiu de les Normes del 32.”
L’any 2009, vam editar un nou llibre, del qual n’éreu autor, juntament amb Albert Sánchez-Pantoja, El combat per la premsa. L’obra repassa el naixement el 1964 d’Al Vent, la revista, fundada per Sánchez-Pantoja, que fou capaç de resistir les embranzides de la censura franquista fins al 1969, any en què va ser clausurada. Pocs mesos després apareixeria a Ràdio Vila-real, el vostre poble natal, Nosaltres els valencians, el primer programa de ràdio en català fet des d’una visió crítica de la realitat valenciana, que vau dirigir durant 11 anys superant tota mena d’obstacles. Aquesta obra, il·lustrada i enquadernada en tapa, inclou un CD amb emissions de Nosaltres els valencians i el pròleg de Joaquim Maria Puyal.
La col·laboració en obres col·lectives també es donava l’any 2010, amb La cultura exiliada, coordinada per Lluís Meseguer, Juan Luis Porcar, entre altres, o l’any 2014, on fèieu la vostra aportació a l’Homenatge a Germà Colón Domènech, editat per Rosa Agost i Lluís Gimeno, per lloar el més destacat romanista, gran investigador i divulgador de les seues troballes.
L’any 2022 vaig tenir la satisfacció de gestionar l’edició del vostre Gaetà Huguet Segarra (1882-1959), líder republicà del valencianisme, dins la col·lecció UniverCiutat, que es publica amb la col·laboració de l’Ajuntament de Castelló. Just un any abans, el 2021, en la mateixa col·lecció, havia aparegut Gaetà Huguet Breva (1848-1926), patriarca del valencianisme. La publicació de les biografies dels dos Huguet, ha estat reconeguda per omplir buit que afectava la historiografia sobre el valencianisme, polític i cultural. Amb aquests estudis recuperàveu la memòria de l’obra de regeneració socioeconòmica duta a terme per Huguet Breva a Castelló i de l’aportació d’Huguet Segarra al valencianisme del segle XX.
L’interès per aquesta nissaga ja l’havíeu manifestada l’any 2003, en proposar a Publicacions de la Universitat Jaume I traure al mercat, en edició a cura vostra, Els valencians de secà. Estampes velles del Maestrat, una novel·la suggeridora de Gaetà Huguet Segarra, escrita l’any 1962, sobre la masoveria, que traslladava un compromís ètic i civil amb la terra.
I aquest repàs dels llibres apareguts dins l’editorial universitària de Castelló només és una mostra de la vostra colossal activitat com a autor, en àrees com la investigació, la divulgació o la docència.
La capacitat de treball que demostreu és ingent i altament productiva, reconeguda per la Universitat Jaume I amb la distinció extraordinària pel compromís amb la llengua i la cultura l’any 2021, que em complau recordar que va rebre també l’associació ADONA’T. Participeu en tots els actes en què se us requereix d’àmbit institucional, però també associatiu. I ho esteu fent des de sempre, recorrent el país de nord a sud. Però no només això: organitzeu, impulseu, inciteu a l’acció, i sou un referent cultural imprescindible al segle XXI.
Vicent Pitarch, per concloure, només dir-vos, potser ja us ho havia traslladat personalment, que ha estat un honor conèixer-vos, haver editat algunes de les vostres obres, i agrair-vos tanta tossuderia i empeny en aconseguir un país futur: “…on als valencianoparlants se’ns reconegueren tots els drets, on poguérem viure amb total llibertat i naturalitat la nostra llengua. I amb un horitzó universal, ecològic i solidari” (Entrevista a El Temps, 18 gener 2021).
Gràcies de tot. Adeu.
Foto de Vicent Pitarch: Carme Ripollés, 2021
[1] Pérez Moragón fa un apunt a la personalitat i la trajectòria de Vicent Pitarch a Eldiario.es (23 agost 2023) https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/cultura/d-aci-i-d-alla/amb-vicent-pitarch-veient-panorama_132_10460403.html
[2] Violeta Tena l’entrevista a El Temps (18 gener 2021): https://www.eltemps.cat/article/12497/entrevista-vicent-pitarch
Temps de lectura: 5 minuts
