fbpx
La revista més vital

Víctor Català, l’escriptora amb dos noms i dos gèneres

“No es tractava només de reunir tots els contes”, va explicar l’editora de Club Editor, Maria Bohigas, quan al març va presentar el primer volum de les obres completes de narrativa breu de l’escriptora empordanesa Caterina Albert (l’Escala, 1873-1966). 550 pàgines per redescobrir Víctor Català que van sortir al carrer la primavera passada com una proesa i un triomf per a la recuperació de tota la fondària i relleu d’una autora capital de les nostres lletres, un acostament insòlit a un dels nostres clàssics més maltractats per l’oblit.

Cal destacar que Maria Bohigas ho va fer per amor, però també amb coneixement profund del sector: l’obra de Víctor Català, més enllà de les obres que són lectura obligatòria a les escoles, era pràcticament introbable. Però gràcies a Club Editor hi va haver un abans i un després de l’any 2015, amb la reedició, gairebé un segle després que hagués estat publicada, de la novel·la “Un film (3.000 metres)”, reivindicada per Francesca Bartrina, una de les lectores més atentes que ha tingut mai Víctor Català. 

En dos anys, la novel·la va obtenir un èxit inesperat que va fer que des del Sant Jordi del 2015 n’imprimissin quatre edicions, i ara ja es pot dir que aquest llibre va de camí a consolidar-se com a long-seller del Club Editor. Estem segurs que el mateix camí li espera al recull en quatre volums que avui comentem. 

El primer volum de contes de la dona que va firmar tots els seus llibres amb el pseudònim masculí Víctor Català va arribar a les llibreries amb força rebombori. Maria Bohigas havia tingut una iniciativa memorable i així li han reconegut els crítics culturals d’arreu, també de l’estranger, i li continuaran reconeixent a mesura que es publiquin els següents volums, ja que a més de la qualitat literària, aquests volums aspiren a normalitzar allò de l’èxit de 2015 que en el seu moment podia passar per un fenòmen fugaç. La Víctor català va interessar aquell Sant Jordi de 2015 i interessa i agrada als lectors actuals, i per comprovar-ho només calia posar la seva obra prou bé a l‘abast del gran públic.

Això va ser el volum “Tots els contes: ‘Jubileu’ i ‘Vida mòlta’”, que es va anunciar com el primer de quatre, i on es recollia el bocí mens conegut de l’obra de l’escalenca que va viure quasi cent anys, la meitat dels quals se’ls va passar escrivint. 

En aquest primer volum, l’editorial va decidir començar a lliurar-nos l’obra de Víctor Català pel final, amb contes escrits al tombant dels anys cinquanta, quan la Víctor tenia prop de 80 anys. “Jubileu” i “Vida mòlta”, el primer de tema rural i el segon on predominen les escenes barcelonines. Són els últims contes que va escriure Caterina Albert, publicats per primera vegada a l’editorial Selecta després de la Guerra Civil i enmig de la devastació de llibertats i cultura del primer franquisme.

Víctor català és una gran escriptora que pensa i fa pensar, i que de manera pionera demostra una gran sensibilitat respecte a la desigualtat de sexes, i a més és una escriptora agosarada, tenint en compte que no li costava gens reivindicar, per exemple, raons per no casar-se i altres drames que afecten totes les edats i condicions de les dones sense perdre el to humorístic, sempre entre la llibertat i la misèria, i sobretot de la manera intel·ligent que caracteritza Víctor Català. Com admiro l’escriptora amb la dèria d’abordar històries reals amb personatges de carn i ossos!

I admiro que sigui una escriptora d’escàndol, molt més oberta de mires del que sovint ens ha permès fins ara el retrat enciclopèdic de les escoles. Malgrat és antiga, no hi ha cap dubte, és d’una antigor riquíssima, i això ens ho permet entreveure una pàgina rera l’altra de qualsevol conte. Agafeu el llibre, una pàgina a l’atzar, i gaudiu amb la riquesa lingüística i psicològica dels seus arguments. De seguida hi coincidireu com si fos una autora actual, observareu una solidesa i una capacitat afuada de posar amb naturalitat en boca de tot tipus de personatges, preferentment maltractats per la vida, idees i conceptes que tria i broda, des de les vides de prostitutes als nous rics, dels noiets ignorants de poble quasi marxistes a les xafarderes de pati de veïns. Res no se li resisteix.

I un altre escàndol encara més greu fou la seva voluntat d’escriure d’aquests temes en aquella època tan dolenta per a una dona escriptora, per això també és una delícia llegir-la ara i saber que molt del que ella desitjava s’ha fet realitat gràcies precisament a dones com ella, malgrat encara quedi molt per avançar tant en les llibertats de les dones com en el merescut reconeixement de les escriptores pioneres en català.

Aquesta tardor l’aventura per donar ales a la més vuitcentista de les escriptores del segle XX continua i Club Editor ens obsequia ara de nou més material valuós que malauradament estava força oblidat, i ja tenim arreu el volum “Tots els contes: ‘Contrallums’ i ‘La Mare Balena’”.

El segon volum, que és el que ens ocupa ara també, comprèn els reculls d’entre guerres “Contrallums”, de 1930, i “La Mare Balena”, de 1920, que també és la Belle Époque. L’editora dels textos ha estat la poeta Blanca Llum Vidal, que ha fet la necessària revisió a partir de l’última versió de les obres completes per a que ens arribi la versió més acurada i rigorosa de l’obra breu de na Caterina, una gran lectora i observadora amb una elevada sensibilitat pel que fa a la desigualtat de sexes que va escriure poesia i articles i un centenar de contes des dels seus inicis amb catorze anys, quan feu els primers drames rurals. 

Cada un dels volums compta amb un postfaci. En el primer, Enric Casasses parla del caràcter indomable de l’empordanesa, i en el segon la poeta Blanca Llum Vidal parla de la fosca i la vulnerabilitat que tan bé sabia reflectir Víctor Català.

Enric Casassas ha que Víctor Català és la Shakespeare catalana: “Així com Shakespeare, que a Anglaterra no hi cap i necessita el món per expandir-se, Víctor Català a Catalunya no hi cap, és de tots els humans”, i segurament per això ja ha sortit la primera tria de contes de l’autora en anglès, “Silent souls”, traduïda per Kathleen McNerney i publicada a la nord-americana Modern Language Association. “Llegir Víctor Català és pràcticament una manera de cuidar-se”, conclou Blanca Llum Vidal.

I ha passat, a mi em fa bé, molt bé, llegir-la. He tingut l’alegria de tornar-me a entusiasmar amb la Víctor Català gràcies a aquesta reincidència deliciosa de Club Editor i amb la continuació del recull de la seva narrativa breu completa -un total de prop de cent contes-. Aquest segon volum reivindica novament el valor d’aquesta autora molt més enllà d’haver escrit les obres mestres del modernisme català, la novel·la Solitud (1905) i els contes de Drames rurals (1902). 

Blanca Llull destaca:

“A Víctor Català té poc sentit penjar-li etiquetes, ja siguin la de catòlica, la de propietària, la de modernista o la de feminista. Ara bé, que aquestes categories li vagin balderes no ens hauria d’impedir de copsar la centralitat que tenen les dones en la seva obra i la denúncia de la violència ancestral que s’exerceix contra elles.”

Sí, és una autora que fascina per la seva impecable subtilesa i matissos, principal causa de la seva amplíssima capacitat d’explorar la condició humana sense embuts, el llenguatge riquíssim i els escenaris tan diversos que va saber triar per donar vida a tot tipus de personatges, sobretot destaquen els més vulnerables: els nens, els malalts i les dones.

I, efectivament, a aquest segon volum, que tinc ara mateix a la tauleta de nit perquè es pot i s’ha de llegir i rellegir totes les vegades que calgui per copsar-ne el mestratge. Té més contes deliciosos que són un festival i sorprèn Víctor Català i meravella per la seva enorme diversitat de registres. M’han fascinat els pares contrariats amb pubilles espavilades, les follies de dones de poble que no fan mai allò que s’espera d’elles, els captaires i rodamons o el simpàtic voyeur de poble, el qüestionament del matrimoni per a un jovenet que, ja estigui trist o content, sempre plora sense saber diferenciar què li passa, o bé casos d’assetjament infantil i altres tabús tremendos.

Caterina Albert havia assistit amb gran energia i lucidesa que impacta a tota mena de guerres, revolucions i reaccions sentimentals i ens ho demostra per exemple amb uns contes que passen pels carrers de Barcelona on sentim la Setmana Tràgica d’una manera tan intensa que sembla que som allà al bell enmig de la revolta. Llegiu-los. Feu-me confiança.

I durant el proper any està previst que es publiquin dos volums més, dels quatre volums i 2.000 pàgines amb els quals Club Editor reivindica la dona, la sàvia, l’escriptora.

L’agenda va així: el tercer està previst que es publiqui la primavera del 2019 i està centrat en els reculls de principis de segle Drames rurals, Ombrívoles i Caires vius, mentre  el quart arribarà també el 2019 però cap a la tardor i amb el text íntegre de Mosaic i alguns contes inèdits, i d’aquest volum final Irene Muñoz s’ocuparà de l’edició dels textos.

 

Coberta del llibre.

 

Títol: Tots els contes (vol. 1)

Autora: Víctor Català

Editorial: Club Editor

Col·lecció: El Club dels Novel·listes

Pàgines: 544

ISBN: 978-8473292276

 

Títol: Tots els contes (vol. 2)

Autor: Víctor Català

Editorial: Club Editor

Col·lecció: El Club dels Novel·listes

Pàgines: 352

ISBN: 978-8473292320

Temps de lectura: 8 minuts

1+

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close