Carme Pinyana, editora de Publicacions de la Universitat Jaume I, a Víctor Manuel Mínguez Cornelles, catedràtic d’Universitat i director de la col·lecció “Triunfos barrocos”
Apreciat Víctor, autor prolífic, entusiasmant i incansable,
aquesta carta, que es manifesta com un epíleg a tants llibres publicats de la vostra autoria, vol constatar en primer lloc que l’edició, a banda de la seua funció com a transferència del coneixement, és una font de plaer i satisfacció important, i no només per a qui planeja, investiga i escriu, ab initio, com sou els autors, ni per a qui aprendrà o simplement gaudirà en llegir el llibre quan, en finalitzar, estarà l’abast del públic.
Potser aquests protagonistes responsables de la creació d’un llibre, i del seu aprofitament després, no saben que, in itinere, també proporciona un intens goig a les persones que se n’ocupen d’acompanyar, d’aplanar el camí, habitualment amb alguns obstacles i treballs, que és l’edició. Malgrat la planificació i coordinació general de les feines, la necessitat d’obtenir els drets per a reproduir, la falta de resolució d’algunes de les imatges, les correccions d’estil i de text inevitables, el disseny, la maquetació i la generació de diverses proves, la cerca i la tria de pressupostos, l’intent d’aconseguir una impressió de qualitat i una enquadernació acurada, la gestió documental, la recepció, distribució i venda dels volums, l’organització i seguiment d’actes… i per més que la feina siga curosa i en totes les passes correcta, la sinistra ombra de l’errada sempre plana. Errades tipogràfiques o de contingut que s’entesten a persistir, i només són percebudes quan l’obra està impresa. Sempre s’hauria pogut fer millor. L’edició és una moneda que, com totes, té dues cares. Gaudir i patir.
Malgrat aquestes circumstàncies, els llibres que hem tingut l’immens honor d’editar des de Publicacions de la Universitat Jaume I amb el vostre nom a la portada, i a les cobertes, han sigut dels més distingits i sumptuosos que pot haver publicat una editorial universitària.
La història de l’art, molt especialment de l’època del barroc, ha esdevingut la matèria d’estudi principal que hem publicat de la vostra mà i de l’equip que heu conduït durant anys, tot i que sabem que la curiositat i l’erudició no es limita a aquesta disciplina. I amb la diligència demostrada en aconseguir finançament per a editar, amb uns estàndards de qualitat fora del que és comú, hem materialitzat una línia de publicacions coneguda i rellevant en tot l’estat. Fruit d’aquesta bona gestió heu recollit premis d’edició.
L’obra millor editada en 2014, segons la Unión de Editoriales Universitarias Españolas (UNE), on el jurat va valorar «la cura de l’edició, la valuosa selecció d’imatges i la qualitat del contingut», va ser La fiesta barroca. Los reinos de Nápoles y Sicilia (1535-1713). Era el tercer volum de la sèrie «Triunfos barrocos» que recopilava i estudiava totes les imatges festives barroques de la monarquia hispànica en aquells territoris. L’obra que signàveu amb Inmaculada Rodríguez Moya, Pablo González Tornel i Juan Chiva manté el refinament i preciosisme de les edicions anteriors, i posa a disposició dels estudiosos un bellíssim conjunt d’imatges festives d’aquells regnes durant dos segles. L’excel·lent selecció de tots els elements editorials i l’elevada cura de la seua edició, característica de la col·lecció sencera, havia portat ja que el llibre La fiesta barroca. Los virreinatos americanos, dels mateixos autors, coeditat en 2012 per la Universitat Jaume I i la Universitat de Las Palmas, quan era directora de l’editorial Eloísa Llavero, s’alçara així mateix amb el Premi a la millor coedició en els XVI Premis UNE.
Sense vergonya reconeixem que els guardons, orgullosament i amb el vostre permís, ens els hem fet també nostres, de tot l’equip editorial, així com de l’equip de direcció de la Universitat.
Però les iniciatives i il·lusions fetes realitat no s’han limitat només a la col·lecció “Triunfos barrocos”. Des dels inicis de la Universitat, als anys noranta, que heu anat presentant propostes de publicació formidables. I tot i que podríeu haver publicat enterament la vostra producció investigadora en editorials més reputades, heu mantingut una mena de fidelitat institucional, continuada en el temps, emocionant i sentida, amb Publicacions de la Universitat Jaume I.
Per citar-ne algunes de les monografies i obres col·lectives sota la vostra direcció, mencionarem: Los reyes distantes (1995), Del libro de emblemas a la ciudad simbòlica (2000), Los reyes solares (2001), Ceremoniales, arte y representación del poder (2004), Las ciudades del absolutismo (2006), amb Inmaculada Rodríguez, Visiones de la monarquia hispánica (2007), Las artes y la arquitectura del poder (2013), Arte en los confines del imperio (2014), Infierno y gloria en el mar (2017), El linaje del rey Monje (2018), El retrato del poder (2019) amb Inmaculada Rodríguez, Un planeta engalanado (2019) amb Inmaculada Rodríguez, Pablo González Tornel i Juan Chiva, Europa desencadenada (2022)… Sense cap mena de dubte, sou l’autor més prolífic de tots els que han publicat en la nostra editorial universitària. Un veritable prodigi. Una molt destacable anomalia.
Així, tot i que podria continuar, enllestiré aquesta missiva destacant que, atesa la vostra actitud sempre atenta, generosa i clarament predisposada a acceptar suggeriments, hem pogut dur a màquines una sèrie de llibres fascinants i rars per a l’àmbit acadèmic que, a més, s’han presentat internacionalment –fins i tot vaig tenir l’oportunitat d’acompanyar-vos a Roma i a Palerm. Amb aquell primer títol dels “Triunfos barrocos”, ja exhaurit, que va veure la llum el 2010, La fiesta barroca. El Reino de Valencia (1599-1802), de la mà del Consell Social, aleshores amb la presidència de Rafael Benavent, vam encetar el que pretensiosament consideraria com un sender cap a la glòria, que no s’ha aturat, ja que acaba de veure la llum, igualment amb el mateix aval, ara amb Sebastián Pla com a president, el volum Castillos y órdenes militares en tierras de Castellón, que signeu juntament amb Carles Rabassa i Josep Benedito.
Hem editat meravelloses obres d’art, amb el vostre gust i decisió, que donen a conèixer altres joies pretèrites, i això té un valor incalculable.
Així, desitjant que continueu ideant, redactant i produint nous llibres tan extremadament substancials i lluïts com els que heu signat fins ara, i que em tingueu en compte com a editora, voldria reiterar-vos un agraïment sincer i afectuós. Adeu.
Temps de lectura: 5 minuts
