Tinc una amiga que diu que el que fa falta per a portar una vida autènticament creativa és saber dir que no. Un punt de partida que d’entrada és sorprenent quan el que se’ns diu pertot arreu és que hem d’estar oberts, dir que sí a noves oportunitats i eixir de la zona de comfort.Tant és així que hi ha gent que l’expulsen a patades de la seua zona de comfort sense saber ben bé on han anat a parar.
La meua amiga és selectiva, diu que no a projectes que podrien ser molt rendibles, per seguir el fil de les seues prioritats. I tampoc és que nada en l’abundància. No penseu per contra que és conformista, que s’acomoda i no busca nous reptes. Molt al contrari, sap que tot és millorable i per això, valora molt l’aprenentatge, tant que es postula com autodidacta.
Amb tot, crea noves possibilitats, s’avança a les demandes. Si vol ser il·lustradora de portades de llibres, per exemple, les crea abans de tindre cap encàrrec. Per a ella la creativitat és un joc, desperta la curiositat, mostra la nostra pròpia personalitat, ens reafirma, ajuda a expressar el xiquet i xiqueta que portem dins i per això ens revitalitza i és sanadora. Quan parla de creativitat no ho circumscriu a les persones que pinten, escriuen o fan art en general. La creativitat ha de contagiar cada cosa que fem a casa, al treball i a les relacions.
Però, com podem començar a ser més creatius? Amb el que tinguem mà, pegar-li la volta a com ho fem sempre, interessar-nos per esbrinar noves maneres de fer que ens resulten més gratificants, és el que ella aconsella com a entrenadora de creativitat: “Mai te quedes amb la primera opció”, assevera, i amb eixe prec ens anima a explorar, a explorar,-nos, perquè la nostra recerca siga plaent per a nosaltres i enriquidora per als altres.
Temps de lectura: 1 minuts
