No és tan fàcil nadar:
remolins d´aigua famolencs,
fondàries arcanes foscants,
la brega amb sers acuitadors.
I quan t´endinses, aigües fredes,
i de nit, absència de llum,
i amb el món encés, la maror.
Si tu no hi ets, sol en la mar,
quin desert d´amarga sal.
No és fàcil nadar i és senzill:
deixar-se dur, surar,
amunt amb el flux.
De sobte, el divers del món
es torna imatge del paradís,
Sense cuirasses, es llencen
mariners amics a la mar.
De nou, retorna el joc,
la paraula, la cabriola,
la xarxa i la dansa;
fins dofins salten la joia de la nit.
No sé nadar, la por m´atenalla,
però, sobre la teua paraula,
ja no innocent, em faig pescador,
llençaré les meues xarxes…
Temps de lectura: 0 minuts
