fbpx
Diversa, transversal i en valencià

Xàtiva en flames

“Sobre un fons de quadres prerafaelites, decadentistes i d’altres moviments del XIX —cossos femenins lànguids i nivis o representacions ferotges i animalitzades com la vampira de Munch, la Salomé de Lévy-Dhurmer, l’esfinx de Khnopff o la rata penada de Pénot—, Mascarell ha escrit una narració en aparença senzilla que és contada en primera persona per Neus, jove artista xativina.” Amb aquestes paraules, Arantxa Bea al seu blog remarca amb encert el contingut de la novel·la Mireia de Purificació Mascarell.

La bella Lilith del pintor Collier, que il·lustra la coberta del llibre, és com veu Neus, la filla de l’enterrador del poble, la seua amiga de la infantesa, Mireia, que prepara la tesi doctoral sobre la biografia del neuropsiquiatra Lluís Simarro, un metge també de Xàtiva, amb una història familiar tràgica. I a partir d’ací s’enllacen històries reals de personatges coneguts com Freud o el Dr. Charcot, director de l’asil de la Salpêtrière, a París, una institució psiquiàtrica per a dones, on s’hi feien demostracions de tractaments davant del públic. La pel·lícula dirigida i protagonitzada per Mélanie Laurent, Le bal des folles, ja mostra les aberracions a què es sotmetien aquelles pacients que podien ser malaltes, velles, prostitutes, o simplement estar fora de l’estereotip acceptat per al comportament d’una dona. Al capítol de la novel·la intitulat “La histèria” l’autora en fa un repàs detallat.

Això no obstant la trama es desenvolupa, entre històries, cites i referències culturals, amb l’aparició d’un tercer personatge, Llorenç, el misteriós professor universitari i director de la tesi de Mireia, amb qui mantindrà una relació sexual, davant l’estupefacta mirada de Neus.

Així, aquesta novel·la curta, local i global, d’un centenar de pàgines, aporta referents culturals interessants sobre finals del XIX, preferentment en el camp de la pintura, reflexiona sobre el tractament que han rebut les dones en la societat, fa per endinsar-se en el gènere negre, i conclou amb com de vegades hi ha professors que abusen de la seua posició en tots els sentits, fins a apropiar-se del treball d’alumnes, amb el que pot suposar això de frustració per a la víctima d’aquest vampirisme intel·lectual i/o artístic. Un incendi.

Purificació Mascarell (Xàtiva, 1985) és professora de Teoria de la Literatura a la Universitat de València. Ha escrit diverses obres literàries, amb Mireia, la primera novel·la, ha guanyat el V Premi Lletraferit 2022, ex aequo amb Els inútils, d’Andreu Sevilla.

Mireia

Purificació Mascarell 

116 pàgines

ISBN: 978-84-126241-3-7

2022 

14.95 euros

 

 

Imatge de l’article: Xàtiva en flames, de Toni Espinar.

Temps de lectura: 2 minuts

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close