fbpx
La revista més vital

El gesmil es va marcir

 

El gesmil es va marcir

damunt la taula, tristament,

i no teníem res per  substituir-lo.

Vàrem comprar un canari

per que ens alegrara les llargues vesprades.

Palpàvem el tedi de la tarda,

la quietud dels objectes.

Inventàvem paraules que suraren enlaire,

teníem el front suat

(la nuesa de les accions, la cadència)

La brisa no ens arribava,

el sol clevillava els vidres.

Vàrem seure a l’escaló,

per prescindir de la pietat

i alleugerir la culpa.

De vegades recorde les teues mans,

la meua sobre la teua,

els teus dits sobresortien.

Foren els dits que sobrevisqueren al temps,

al pas de la història.

 

Lligat les espardenyes, anem a fer caragols.

Temps de lectura: 0 minuts

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close