fbpx
La revista més vital

Fuig, home, fuig!

En Henky Wyl·làlh era l’últim dels humans. Després de la Gran Revolta, tots els seus havien estat exterminats. Des que havien abandonat la Via Làctia, poc abans de l’esclat, res no havia estat el mateix. Els androides eren massa intel·ligents. Davant aquesta errada tècnica, els humans foren caient, l’un darrere l’altre. Fins que només hi quedà en Wyl·làlh. Sol; amb el seu robot de companyia, el fidel 1900RCDE.

A corre cuita, ambdós van dirigir-se a l’estació orbital del satèl·lit. L’única sortida era anar-se’n. S’amagarien en algun asteroide encara per descobrir. O bé s’arriscaria i s’endinsaria en el corrent desconegut d’un forat negre. Qualsevol cosa abans de rendir-se a un tros de llauna fabricat pels seus avantpassats. Era ell qui tenia dret a viure, a créixer, a morir quan li arribés l’hora; i no pas pel caprici dels genocides de metall.

Amb l’ajut del bo d’en 1900RCDE, carregava les quatre coses que havia pogut salvar de la persecució d’un escamot exterminador. La nau ja estava a punt per marxar. En menys de dos minuts solcarien el firmament.

—Som-hi, aquí ja no tenim res a fer. Hi som sobrers —sentencià, plorós, en Henky.

—Amo… —va intervenir el robot.

—Sigui el que sigui, ja parlarem a dalt. Afanya’t. Aquesta nit hi haurà una tempesta de meteorits.

—No vinc —sentencià, palplantat amb fermesa, en 1900RCDE.

—Com dius?

—Ho sento, amo. No puc venir. I vós sabeu per què.

—Tu també? Tu també m’abandones? Un altre que m’odia…

—No és odi… És…

—Et comprenc. Ves, què hi farem… No pateixis; ja me les arreglaré. Gràcies per tots aquests anys. Et trobaré a faltar. Cuida’t molt…

Mentre el darrer humà pujava a la seva nau, en 1900RCDE se’l va mirar entristit. Ell també l’enyoraria. Havia estat el millor amo que havia tingut. N’havia tingut un bon grapat. Era una mena de majordom de la família dels Wyl·làlh. L’havia heretat el rebesavi d’en Henky. Abans que tanqués del tot la porta, va aturar-lo.

—Amo….

Es van abraçar. Durant un etern minut ploraren, sense consol. Massa anys l’un al costat de l’altre. Amistat, protecció, fraternitat; mai cap mentida, mai cap engany, mai una paraula més alta que una altra. 1900RCDE, amic meu…

—Què vol dir això…?

En Henky no va tenir temps de rebre’n la resposta. Van esclatar al cap d’un segon. El seu robot s’havia programat el mecanisme d’autodestrucció. No havia tingut una altra opció. Li havien manat executar-lo, com els altres. Se l’estimava massa per deixar-lo sol, allà on anés.

FI

Temps de lectura: 2 minuts

0

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close