Digueu-me friqui. Digueu-me nostàlgic. Digueu-me vell, antic i passat de moda. Però el meu grup heavy favorit de tots els temps és Y&T, és a dir Yesterday and Today.
Els vaig descobrir a finals dels 80, com tota la resta de grups de rock “pesat” de l’època: Iron Maiden, Scorpions, Van Halen, AC/DC, Deep Purple, Whitesnake, Ozzy Osbourne, Deff Leppard i alguns més que de ben segur em deixo en aquesta primera llista del top heavy.
Em van agradar de seguida perquè eren molt estables. Intentaré explicar-me millor. Quan escoltes un elapé d’ells, no et decepcionen. I si els escoltes de més antics a més nous, es nota l’evolució musical i contemporània, és a dir que s’adapten al que els toca viure en cada moment. En un principi, són fills del glam-rock (David Bowie, Kiss, Van Halen, Stryper, etcètera) però també estan considerats un grup heavy clàssic, atès que han anat barrejant cançons força estripades amb balades (badades, com deia el meu primer baixista). Però ni les seves cançons més canyeres es poden considerar hard-rock (més aviat una mena d’AOR veritablement per a adults) ni els seus temes lents caramels massa dolços com la majoria de melodies d’amor de l’època, totalment insofribles. Per això abans us parlava d’estabilitat.
Ara, un grup que ha gravat 14 elapés d’estudi, 3 recopilatoris i 3 directes en 35 anys de carrera em sembla que es mereixen que els aplaudim, ens agradi més o menys la seva música.
Com ja és sabut, en Dave Meniketti és la seva ànima: cantant, guitarrista solista, compositor i lletrista. Fins i tot, va gravar 2 discos en solitaris i va flirtejar amb en Dave Coverdale i el cantant fundador de Black Sabbath.
Una altre fet a destacar d’aquest grup de la zona càlida dels Estats Units són el disseny de les seves portades, dignes de tenir en vinil, com la gran majoria d’elapés de començaments dels 80, en què l’estètica del merxandatge es va imposar arreu i tots escollíem els grups per les seves icones, com és el cas dels Iron Maiden, en què tots els amants del heavy de la nostra època adolescent (texans elàstics, bambes, samarretes negres de gires) lluíem enganxines de l’Eddie a les nostres carpetes d’institut, encara que no haguéssim escoltat cap cançó d’en Bruce Dickinson i companyia.
I, per acabar, aquestes són les meves cançons favorites dels Y&T:
- Mean Streak
- Black Tiger
- Forever
- I Believe in You
- Open Fire
- Rescue Me
- Midnight in Tokyo
Fa poc els he tornat a veure en directe i no han passat pas de moda, ans el contrari: la seva maduresa personal es veu reflectida en la seva música, totalment atemporal i d’altíssima qualitat.
Temps de lectura: 2 minuts
