La tria d’un bon llibre no sempre és casual o ajustada sinó que obeeix a d’altres raons que no han de coincidir amb les de la resta. Amb el propòsit de no condicionar-ne la lectura, però sí de justificar-la cal establir alguns motius, ni que siguen 8.
Sinopsi editorial:
«Ella ha tornat. La por m’ha entrat pel clatell com un calfred i m’ha baixat per l’esquena. Què faré ara?»
A Thornhill, un orfenat encantat, el terror pot no venir dels fantasmes, sinó de les nenes que dormen al teu costat. I l’amistat, de les que llegeixen el teu diari molts anys després…
Thornhill. Orfenat de noies
Pam Smy, text i il·lustracions (2016)
Marina Espasa, traducció
Blackie Books (Blackie Little): Barcelona, novembre 2019
+16 anys
544 pàgines
ISBN ebook: 978-84-17552-53-4
22,90 euros
1. Dues històries encadenades amb un orfenat com a fil conductor.
L’any 2017 Ella es trasllada a Thornill amb el seu pare i quan descobreix un orfenat abandonat prop de casa seua no dubta a visitar-lo. L’orfenat i el bosc que el circumda són els únics escenaris on es desenvolupa una història que passa del misteri al terror més absolut, tot i fent ben explícit l’assetjament que pateix Mary.
Sabem de les investigacions d’Ella a través d’il·lustracions en diferents perspectives que semblen els fotogrames dispersos d’una pel·lícula que, malgrat la fragmentació, no impedeixen a copsar el sentit complet. El text són les entrades del diari íntim de Mary que Ella troba per casualitat i l’atraparà d’una manera inquietant.
2. Ella i Mary: dues veus en dos temps.
Gràcies a les imatges intuïm que Ella ha perdut sa mare; el text, en canvi, és molt més explícit: Mary patia assetjament i maltractes continuats de part d’una altra companya de l’orfenat. Quan aquesta companya és adoptada Mary pensa que la seua sort canviarà, però poc després la seua assetjadora torna i Mary no sap que no serà capaç de suportar-ho més.
Pel que fa a Ella, no hauria d’estar allí. Tot esdevé més aclaparador quan ens adonem que la trama avança molt lentament i, de vegades, sembla que entra en un bucle repetitiu que no té altre objectiu que preparar per al desenllaç.
3. El terror i l’angúnia enfront l’empatia i la creativitat.
Ella passa molt de temps sola i per això s’aventura a explorar un orfenat que sembla tan sinistre per dins com per fora. Gràcies a la lectura del diari de Mary i a les troballes descobreix que la jove canalitzava el dolor amb la creativitat. Mary confeccionava nines i era una gran lectora; malgrat tot, cap família està disposada a adoptar-la a causa dels seus problemes per parlar de manera correcta. Ella se sent lligada de manera especial amb Mary, sobretot quan descobreix el seu final tan tràgic.
En canvi, els adults que treballen a l’orfenat semblen ignorar de forma conscient la problemàtica del bullying i ningú fa res per Mary. Més tard, sabem que les autoritats policials, i tampoc la premsa, no van fer ressò del cas de manera clara ni directa.
4. Les novel·les il·lustrades i la lectura.
Els processos cognitius que es posen en marxa a l’hora de llegir un text escrit són ben diferents dels que es despleguen en visualitzar imatges. Les il·lustracions són més motivadores i ens conviden a buscar senyals que al text no s’hi troben, perquè en cap moment la informació textual repeteix amb la visual, ni al contrari. Cada format té un missatge diferent que quan per fi coincideixen ens obliga a tornar enrere perquè se’ns obrin nous interrogants.
5. S’inclou una guia didàctica.
On es fa una proposta de treball sobre la lectura graduada del llibre en tres moments: abans, durant i després de la lectura. A destacar quan parla “d’una habitació pròpia”, la de Mary, on es veu obligada a recloure’s a causa de l’asssetjament sistemàtic que pateix. És en la seua habitació on Mary escriu i les seues paraules ens arriben molt de temps després i ens causen un gran impacte que el to fragmentari del relat, les imatges i tot plegat ens absorbeixen.
6. L’editorial Blackie Books ha fet un treball extraordinari.
L’edició és magnífica: tapa dura, els colors que hi predominen són el blanc i el negre. A més, la història destaca per l’originalitat de narrar amb dos llenguatges molt diferents. Per una banda el text, en format còmic i, per l’altra, amb imatges. La lectura transita entre dues descodificacions ben diferents carregades d’emocions, significats i d’altres interpretacions que cada lectora farà de manera diferent.
7. Pam Smy, l’autora.
Professora d’il·lustració en l’Escola d’Art de Cambridge, Pam sol il·lustrar llibres, encara que aquesta obra és la primera que també s’atreveix a publicar amb text escrit per ella. La seua afició al cine antic i la lectura de novel·les, a més d’un màster en Il·lustració Infantil, han influït clarament en el resultat final d’aquest llibre.
8. Algunes imatges del llibre.
Temps de lectura: 4 minuts
